7/4/11

Arm - strong

Copyright © by Pedro Uhart
Estic al procés de jazzificació aquesta tarda. Per tal de no estresar-me gaire per coses que no tinc gaire control, he gaudit molt de jazz: us deixo alguns vídeos de Louis Armstrong, i Rain Sultanov (un artista de jazz azerbaidjanès)

AQUÍ

AQUÍ

AQUI

JAZZ AZERBAIDJANÈS AMB RAIN SULTANOV

UN ALTRE VÍDEO AMB RAIN SULTANOV

6/4/11

La droga azerbaidjanesa

La droga azerbaidjanesa: Un got de te negre. No només negre, negríssim negre...

Un azerbaidjanès pot viure sense menjar per molt de temps...Un azerbaidjanès pot viure sense dormir per molt de temps...Però no li demanis que visqui sense el seu got favorit de te negre...La seva droga tradicional...El beu per celebrar el casament; el beu quan la seva dona dona llum als seus nens; el beu quan està enutjat amb aquesta vida; el beu per matar les penes; el beu quan te molta sed; el beu per avorriment; el beu per acomiadar dels seus morts; fins i tot el beu per què l'he de beure, perquè és un autèntic azerbaidjanès...


* Aquesta tarda he begut amb una nova amiga. Tot i que no he begut com a una autèntica azerbaidjanesa: no he begut te, sinó suc de taronje. Encara que he parlat molt d'Azerbaidjan.
Aquesta tarda he conegut la Llum, i ha sigut una trobada interessantíssima! Amb la seva habilitat especial la Llum ha pogut convèncer-me sense gran esforç :) Espero poder trobar-nos una altra vegada! Ha sigut fantástic!

5/4/11

Kalashnikov i l'institut

Quan encara era a l'escola d'educació secundària, (que aquí es considera l'institut), teníem una assignatura obligatòria que es deia Entrenament Militar Bàsic. Allà ens ensenyaven com actuar d'enfermer/a en cas de guerra, com fer el primer auxili als ferits; apreníem unes marxes militars; lloavem la pàtria, aprendíem els càrrecs i unitats militars. També muntàvem i desmuntàvem uns Kalashnikovs autèntics. Però sense bales és clar. No em recordo, quants segons trigava en muntar i desmuntar un Kalashnikov, però el que me'n recordo és que en tirs amb fletxes no era gaire bé. Encara bo, perquè tampoc tenia intenció de posar les meves facultats i habilitats en la pràctica.

Quan era a l'institut, encara hi havia el perill que la guerra congelada tornés a esclatar una altra vegada i que tothom es veiés obligat a lluitar contra l'enemic. El 20 per cent de les nostres terres estaven ocupats per l'Armènia i el govern azerbaidjanès encara esperava que un dia tindria prou preparació i voluntat per començar una altra guerra. L'havia promès als seus ciutadans, per això a cada escola hi havia aquella assignatura. No va haver una altra guerra, i les negociacions entre els països i les parts tercers encara continuen sense cap esperança.

No va haver una altra guerra, per la qual estic molt agraïda. Perquè no hi ha cap raó bona per destrossar les terres i les vides humanes.

Vaig créixer a la ciutat, i mai he vist la guerra que va destrossar tants llars amb els meus ulls. Tot i que em va tocar entrenar amb uns quants Kalashnikovs.

4/4/11

Kalashnikov

Acabo d'acordar-me de les nostres hores de muntatge i desmuntatge de Kalashnikov a una de les aules del col·legi. Amagat no, és clar. Amb l'ajuda del professor de entrenament de combat bàsic. Doncs, és una història bastant llarga, i la us explicaré demà amb més calma.

3/4/11

Un home català vs un home azerbaidjanès

L'acudit més esgarrifós de la xarxa

Què tenen en comú un home azerbaidjanès i un home català?

Als dos els encanten els acudits masclistes. 

I què és la diferència entre un home català i un home azerbaidjanès?

El primer gaudeix explicant aquells acudits, i el segon posant-los en pràctica...


© Lale Mur

1/4/11

Els escacs


Ella no se'n recorda, de res: ni com jugava, ni amb qui jugava, ni tan sols si jugava o no. Tot i que des del dia que es va adonar de la seva existència, sempre ha vist a la casa seva el seu pare i alguns dels seus amics jugant aquest joc tan entretingut. El seu pare, prenent el joc tan seriosament que a vegades li donava la impressió que fins i tot li faria mal el cap pensant-ho tant. Per a ella, era tot un misteri. El volia aprendre, però en lloc dels escacs el seu pare li va ensenyar jugar a dames. Amb la seva germana petita passaven hores i hores jugant a dames, i sempre, sense excepció acabaven discutint i barallen.

Cada vegada que demanava al seu pare que li ensenyés les regles dels escacs, el seu pare - un gran aficionat dels escacs li deia que la seva mare no s'hi deixa.

Quan ella tenia gairebé deu anys, el seu pare li va explicar una cosa. Es veu que quan ella tenia només quatre anys, el pare aficionat als escacs, es va posar un repte a ensenyar la petita senyoreta jugar als escacs. Segons les paraules del seu pare, la petita nena es va aficionar tan que passava tots els caps de setmanas jugant amb el seu pare. Sabia manipular el rei, l'alfil o els peons tant bé, que a vegades arribava a guanyar al seu pare (qual cosa era una cosa difícil, tenint en compte que tot i que era un adult, al seu pare no li agradava perdre). Es veu que quan arribava el moment de jugar, ella deixant-ho tot, s'afanyava per buscar el tauler dels escacs i posava les figures dels escacs amb una precisió impressionada. Sentia feliç jugant-lo i feia feliç al seu pare també.

La mare, una dona molt educada, més a més una professora, però al mateix temps una azerbaidjanesa autèntica amb uns pensaments conservatius rumiava molt amb aquest tema: Li preocupava molt la seva filla sortís una mica diferent de les altres dones. No volia que en el futur la vida quotidiana sigués molt més difícil per a ella. És clar, qui vol una dona llesta, pensava ella. Segons la seva teoria quan més normal eres, millor et sortiria la vida personal, i així podries trobar un bon marit i tindries molts fills.

Per això, un d'aquelles nits dels escacs, la mare de la nena va decidir parlar amb el seu marit, i li va advertir del perill que pot portar la nena pel seu pròpi futur. El seu pare, un jove d'uns vint-i-sis anys va pensar que seria molt més fàcil no fer enfadar a la seva única dona.

Aquella nit, el pare i la nena van jugar el seu últim partit d'escacs...Tot i que la nena encara espera que quan el moment correcte arribi, demanarà al seu pare que li ensenyi una altra vegada a jugar als escacs. Perquè ella sap que al seu pare, faria molta gràcia saber que la seva filla volgués compartir la seva passió per aquest joc.


* Els escacs tenen una història molt llarga a Azerbaidjan. La majoria dels millors jugadors del món han sortit de Baku - el capital azerbaidjanès. El gran Kasparov va nèixer a Baku, Azerbaidjan.Més informació en castellà aquí.   
Teymur Radjabov , un noi azerbaidjanès és el jugador més jove del món sencer a fer la FIDE 100 millors jugadors del món; És el setè millor jugador del món; I fou la primera persona que mai ha pogut vèncer el millor jugador del món Kasparov. Més informació en castellà aquí.
Uns altres jugadors/jugadores importants dels escacs d'Azerbaidjan en anglès aquí, i aquí etc.




http://susanpolgar.blogspot.com/2010/01/azerbaijani-chess-player-best-in-world.html
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...