tag:blogger.com,1999:blog-34475000654866522542024-03-14T08:45:50.770+01:00Noia Azerbaidjana: Relats a la catalana(Ajuda'm:llegeix el meu català)Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.comBlogger183125tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-55053240365266344632013-12-12T10:34:00.001+01:002013-12-12T10:34:24.794+01:00Conferència sobre Azerbaidjan, Barcelona<a href="http://www.coneguemelmon.org/2013/09/agenda-de-conferencies-del-proper-trimestre/">http://www.coneguemelmon.org/2013/09/agenda-de-conferencies-del-proper-trimestre/</a><div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-47245997402951539552013-04-10T14:27:00.000+02:002013-04-11T08:48:49.501+02:00La Thatcher i la meva àvia paterna...<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-_XacBWQhzcA/UWVZlna9CrI/AAAAAAAABJY/80TltOCcQ6k/s1600/margaret-time.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bua="true" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-_XacBWQhzcA/UWVZlna9CrI/AAAAAAAABJY/80TltOCcQ6k/s320/margaret-time.jpg" width="242" /></a></div>
<o:p></o:p></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">Dintre del cercle familiar, i amistós a la meva àvia paterna li anomenaven la segona Thatcher. Tot i que no sempre amb afecte o broma. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">Per començar, cal emfatitzar que no era cap sostradora, si és el que estàveu pensant, ja que el cognom de la Thatcher, l’antiga Primer Ministre <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qui va governar el Regne Unit durant onze anys, significa sostrador (a) en la llengua catalana. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">No era una figura política al món nacional o internacional. Li coneixien dintre de la seva ciutat, i el poble on va néixer i créixer, enlloc més. Era una simple professora de col·legi en una escola pública. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">Vivint en la mateixa casa amb els àvis, per la culpa de (o gràcies a) la tradició, els tràmits llarguíssims i soviètics per obtenir una propietat per a la meva família, l'escassetat (o la manca ) dels nous pisos i cases (l'escassetat de tot en general), la pressió social que no "pots llogar un apartament, perquè pensaran que els teus pares no volen conviure amb tu i la teva dona", vaig tenir l'oportunitat de conèixer la meva àvia no només com a la meva àvia, sinó també com a mare, i la sogra per a la meva mare. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">I era en aquesta casa, on la primera vegada vaig sentir el meu oncle dient (amb poca broma) al seu mare que "ets com a Thatcher, una mica pitjor fins i tot". D'ençà, vaig començar a sentir molt aquest sobrenom a casa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">Perquè li anomenaven així? Ara repasso tots els arguments al meu cap i m'imagino la cara de la meva àvia paterna, qui traspassà ja fa més de deu anys. Una dona molt blanca, tan blanca que la seva mare (la meva gran-àvia, també excessivament blanca de cara, a qui també vaig conèixer ) al veure la seva cara al néixer no li va poder cridar amb un azerbaidjanès, i li va donar un nom rús (per molt estrany que això soni). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">La cutis de la meva àvia paterna era blanca com la neu. Tot i que si fes aquesta comparació literària en azerbaidjanesa, diríem que era blanca com el cotó soviètica. Des que me'n recordo, ella portava els cabells rojos. No sé ben bé això era abans de donar-se compte que es semblava a la Margaret Thatcher, qui als vuitantes va començar aparèixer molt a les mitges de comunicació soviètica amb la seva intenció de cooperar amb el Gorbachev als plans de "perestroika" de l'últim, o desprès . Envio un missatge de WhatsApp als meus pares preguntant-ho i cadascú em dona una informació diferent. El meu pare diu que sempre s'havia portat els cabells gairebé rojos/marrons clars vermellencs, que eren el seu color gairebé natural. En canvi la meva mare insisteix en el contrari i diu que ella solia tenyir-se els cabells à propòsit. No sé a qui creure. Cadascú té raons vàlids. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">La pell tan blanca, els seus ulls clars, els cabells marrons vermellencs, la seva cara semblant a la de la Margaret no era l’única raó perquè li deien la segona thatcher. La meva àvia era una persona bastant complicada, i molt difícil de negociar. Si ella tenia alguna cosa molt clara, l'única opció que tenies era acceptar-lo sense dubte. La seva tossuderia (per bé i malament) li havia guanyat molts enemics entre els veïns, molta fama de dona de mala llet, i havia produït el temor gairebé insalubre entre les nores i altres parelles dels seus quatre fills. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">La seva contumàcia en instant repetidament que "la nora de la família és l'escombra de casa, on la posa la sogra, és on ella ha de ser" (una dita azerbaidjanès, molt antiga), i en esperant que "la nora faci tot a casa i a més a més que ho faci perfecte", va fer sofrir durant molts anys una nora càndida, angelica, i massa educada per discutir amb una sogra dictadora. La meva mare.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">La seva rigor excessiva feia tremolar als seus estudiants, els quals intentaven no fallar, no parlar durant les classes i no posar-se malalts per la fúria que podrien produir en la seva professora. Per a alguns alumnes aquesta política de mà de ferro va funcionar bastant bé, als quals es van veure obligats (per por o respecte, més bé el primer diria jo) aprendre a ésser responsables, dintre i fora del col·legi i estudiar. Per a uns altres, el col·legi s’havia convertit en un inferno no podien expresar-se tranquil·lament per culpa de l’excessiva severitat de la meva àvia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">Tot i seu caràcter enrevessat, la seva mà de ferró, la seva necessitat de veure tot perfecte, la meva àvia tenia una cor enorme. Quan veia alguna persona pidolant al carrer, donava tot el que tenia a les seves butxaques, i els convidava a casa nostra, els donava menjar i un discurs ben apassionat sobre com millorar la seva vida. No sempre era fàcil viure en una casa on a vegades podies ensopegar-te amb algú desconegut, especialment si aquest desconegut portava les sabates velles del teu pare o dels teus oncles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial;">Ahir, quan vaig llegir que s'havia mort Dona de Ferro, - una figura política molt important per al Gran Bretanya, per ben i per malament, - m'he recordat de la meva àvia, qui també ha deixat moltes empremtes a les nostres vides. Em quedo amb les bones, les de la meva àvia és-clar, perquè afortunadament o desgraciadament (depèn com ho veus), no he tingut l'oportunitat de viure sota la governança de la Thatcher autèntica.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-71389260329653266182012-08-21T14:41:00.000+02:002012-08-21T14:41:02.160+02:00Samia Yusuf OmarEls drets que decoren esplendidament les constitucions dels tants països...Quan funcionaran? Som subjectes de les polítiques dels països. Estic decebuda, estic dolguda, estic entrestida. <br />
<br />
<a href="http://www.lavanguardia.com/internacional/20120820/54339434280/samia-yusuf-omar-juegos-olimpicos-muere-patera.html">Samia Yusuf Omar</a> només volia aprofitar del seu dret de llibertat de moviment...Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-6851434535966206612012-06-04T14:43:00.002+02:002012-06-04T14:43:31.175+02:00Deixarem morir les persones sense papers?un article meu al <a href="http://www.eljornal.cat/">http://www.eljornal.cat/</a><br />
<br />
<div class="itemIntroText">
Amb el nou reial decret sobre la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, publicat al BOE el 24 d’abril, el govern espanyol deixa uns 150 000 immigrants irregulars sense la cobertura mèdica a partir del mes de setembre 2012.<br />
</div>
<!-- Item fulltext --><div class="itemFullText">
Em pregunto en quina societat tocarà a viure a la meva nena de sis mesos d'aquí uns anys. L’exclusió social, i racisme institucional que està fomentant el nou reial decret del govern espanyol, destinat per a un dels grups més marginats del país podria ser el principi d’una societat xenòfoba i egoista. Amb l’excusa de la crisi econòmica, el govern, amb aquesta mesura trepitja els pocs drets que els quedava a les persones sense papers que viuen entre nosaltres. Aquelles persones ja tenien els seus altres drets trepollats pel govern del seu poble, i també pel seu país de acollida Espanya que en principi tenia el deure de protegir-los. Els seus drets a la seguretat, a l’habitatge digna, a la educació adequada, a la família, a la documentació, a tenir una feina digna, i una vida digna...<br />
<br />
Segons la notícia que va anunciar la Ministra de la Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, fa uns dies, els immigrants irregulars en Espanya es quedaran sense targetes sanitàries a partir de setembre de 2012. L’excepció s’aplicarà a les dones embarassades i als nens, els quals continuaran tenint accés a la seguretat social. Els sense papers només tindran la possibilitat de ser atesos als serveis d’urgència. Diuen que la mesura té previst d’estalviar milions d’euros. És clar n’estalviarem... Deixant patir i morir les persones... uns éssers humans...Retallant els seus drets a l’assistència mèdica...<br />
<br />
“Amb aquesta mesura es garantirà la universalitat de la sanitat per a tots els espanyols”, va mencionar la ministra durant l’anunci del nou reial decret. La limitació de la “universalitat” als “espanyols”, un comentari graciosament trist, em fa efecte que la ministra no té els conceptes ben clars.<br />
<br />
Desgraciadament, aquesta mesura contribueix a la opinió negativa que té la societat sobre els immigrants. Les llegendes urbanes es nodreixen d’aquest tipus d’opinions...I no és cap sorpresa que molta gent està convençuda que el problema més greu que té la seguretat social a Espanya és l’existència dels immigrants a les seves terres, els quals suposadament abusen del sistema i fan col•lapsar els centres d’assistència mèdica.<br />
<br />
La realitat és ben diferent, tot i que a la gent li agrada més les llegendes que la realitat. Segons l’informe de Metges del Món, només un 38 % dels immigrants sense papers fan ús de la sanitat. La raó, explica l’organització, és que els sense papers no volen empadronar-se amb el temor que els deportin del país. Diversos altres estudis fets durant els últims anys desmenteixen l’afirmació i l’opinió negativa de la societat sobre els immigrants. Per exemple, segons els estudis duts a terme per uns metges d’atenció primària de Saragossa els immigrants van al metge menys vegades que els espanyols (per a més informació podreu llegir l’article sobre aquest tema <a $included="null" href="http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/16133-%C2%BFes-verdad-que-los-inmigrantes-copan-los-servicios-sanitarios?.html)">aquí</a>.<br />
<br />Estic capficada per al futur de la meva nena. Perquè mentre els països com Alemanya i Espanya decideixin no respectar la igualtat, i limitar els drets fonamentals dels éssers humans utilitzant la falta dels papers formals com a raó i mentre Grècia està construint uns centres de detenció envoltats de filferro alt per als immigrants sense papers, i els tracten com els criminals, i mentre els altres països caiguin a la temptació de seguir els seus passos, em temo que els conceptes de “solidaritat”, “igualtat”, “els drets humans” que Europa ha lluitat tant durant els últims cinquanta anys, es quedin només als llibres d’història.<br />
<br />
04.05.2012<br />
<br />
el link directe : <a href="http://eljornal.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=132:deixarem-morir-les-persones-sense-papers?&Itemid=139&lang=ca">http://eljornal.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=132:deixarem-morir-les-persones-sense-papers?&Itemid=139&lang=ca</a><br />
<br />
</div>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-44964554927412124922012-04-28T17:03:00.000+02:002012-04-28T17:03:53.959+02:00L’Eurovisió i la llibertat d’expressióL'article d'opinió escrita per mi i publicada al <u><span style="color: blue;">www.eljornal.cat</span></u><br />
<br />
<div class="itemIntroText">
<br />
<h2 class="itemTitle">
L’Eurovisió i la llibertat d’expressió<i> </i></h2>
<i>Azerbaidjan és un lloc perillós per als periodistes d’Eurovisió.</i><br />
<br />Quan Europa està intentant sobreviure a la crisi econòmica,
Azerbaidjan , el país post-soviètic a la vora del mar Caspi, està vivint
l’eufòria de l’ Eurovisió. La qual va acompanyada amb mil milions de
dòlars gastats per organitzar el festival de la cançó d’Eurovisió 2012 a
terres azerbaidjaneses. Un capital que ve del pressupost nacional, és
clar. Diners, obtinguts gràcies als ingressos petroliers.<br />
</div>
<br />Aquesta problemàtica resulta bastant inquietant per als ciutadans
d’aquest poble i no és l’única que m’alarma. La construcció de “la Sala
de Cristall” de 23.000 seients , on tindrà lloc el festival, ha
ocasionat fins i tot més desgràcies: l’expropiació de les cases,
l’evicció forçosa i il•legal de les famílies de les seves pròpies cases.
Tot això per donar conèixer Azerbaidjan al món sencer.<br />
<br />El que realment em fa gràcia és la ingenuïtat del govern
azerbaidjanès en aquest respecte. El govern ni tan sols podia
imaginar-se que rebria tantes crítiques per part dels activistes
nacionals i internacionals amb respecte als abusos dels drets humans que
hi està ocorrent. Quan la terra dels focs naturals s’està preparant
activament a rebre diferents periodistes de més de 40 països del món per
poder demostrar que la seva hospitalitat no té límits, els seus
periodistes s’estan vivint temps escandalitzats i perillosos.<br />
<br />Khadija Ismayilova, la periodista del canal independent de Ràdio
Llibertat, va ser la víctima d’un xantatge organitzat per part del
govern azerbaidjanès fa uns dies. La periodista estava investigant la
suposada corrupció i els ingressos de la família del president
azerbaidjanès – Ilham Aliyev – als projectes lucratius de la construcció
per al festival de la cançó d’Eurovisió. Just abans del Dia
Internacional de la Dona, que es celebra en gran al país, Ismayilova va
rebre una carta amb unes fotos de caràcter personal al seu domicili,
amenaçant-la amb avergonyir-la en públic si ella no deixava d’indagar en
l’assumpte financer del President. Veient que l’amenaça no funcionava
gens, un vídeo sexual de la periodista va aparèixer després d’uns dies
en una pàgina web pública, tot i que falsa i creada recentment.<br />
<br />Els activistes dels drets humans estan demanant que el govern
azerbaidjanès investigui aquesta qüestió tan aviat com sigui possible,
tot i que desafortunadament el cas de Khadija no és el primer o l’únic.
És una pràctica ben utilitzada pels autoritats azerbaidjanesos: La
intimidació i l’amenaça han obligat alguns periodistes fins i tot
escapar del país. L’any passat un periodista Rafig Tagi va ser apunyalat
brutalment davant de casa seva. Per silenciar la veu de la veritat el
govern azerbaidjanès continua empresonant els periodistes i blocaires
que expressen les seves opinions no-conformistes.<br />
<br />La felicitat de alguns dels meus compatriotes, causada per la
victòria d’Azerbaidjan a l’Eurovisió l’any passat, m’havia horroritzat
profundament. Tanmateix aquest any em conformo amb el fet que (a través
d’aquest festival absurd) el món està coneixent Azerbaidjan amb totes
les seves realitats.<br />
<br />
<br />
<br />
<i>*en realitat, l'article va ser escrita el més de març i els esdeveniments van passar no "fa uns dies", sinó fa més d'un mes. </i>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-37578944552865275142012-02-28T11:23:00.000+01:002012-02-28T11:23:47.993+01:00Gàmbia<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pq6GhrI0TzE/T0yqaHD0DNI/AAAAAAAABI0/qicrMb8uWns/s1600/viajes-baratos-gambia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-pq6GhrI0TzE/T0yqaHD0DNI/AAAAAAAABI0/qicrMb8uWns/s1600/viajes-baratos-gambia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://josealler.blogspot.com/2011/09/luz-para-gambia.html">source</a></td></tr>
</tbody></table>Les notícies sobre les eleccions en Senegal, m'han recordat del meu viatge a Gàmbia, un país africà occidental rodejat gairebé totalment amb el territori de Senegal, on vaig veure la gent més simpàtica que mai he conegut, les dones dels vestits més feliços i colorits que mai he parlat i les fruites més delicioses que mai he tastat a la meva vida. Hagués sigut perfecte si hagués pogut dir que també era un dels països més demoràtics que he vist, però...<br />
<br />
Us deixo gaudir de la música de Gàmbia.<br />
<br />
p.d. Avui no parlem ni dels drets humans, ni de les tragèdies de la història. Avui només gaudim de la música.<br />
<br />
El segon vídeo és d'un músic azerbaidjanès i soviètic dels anys 1940-60 qui cantava en vuit llengües. <br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Kj9vi3oYvSg" width="420">&amp;lt;p&amp;gt;&amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;gt;El se&amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;gt;&amp;lt;/p&amp;gt;</iframe><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ZZs8CWifZXM" width="420"></iframe>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-57689963721968012922012-02-26T20:28:00.001+01:002012-02-26T22:46:47.131+01:00Avui - no és un dia qualsevol - LA CARA GELADA<div class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="264px" src="http://1.bp.blogspot.com/-RmrIcgvO6Z8/T0TYSXRgKCI/AAAAAAAABIk/dMEs5BsG6bQ/s320/xocali_kapak.jpg" width="320px" /><a href="http://ozkaya.az/?lang=3&id=4">source</a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Si no hagués set per als amics comuns que teníem a l’aquella ciutat plujosa, mai hauria imaginat que m’atreviria parlar amb tu. No eres un noi qualsevol. Posseïes una bellesa i perfecció que no era normal per a un home. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Era massa blanca i massa perfecta la teva cara. Com si tinguessis una fulla de paper de cartó blanc sobre el teu coll en lloc de cara. Una cara que no ens deia res a part del fet que al centre d’aquell cartó blanc sobresortia un nas petit i perfecte, una boca petita i perfecta, i dos forats on habitaven unes boles blanques amb un cercle marró dibuixat en cada u que movien de tant en tant a dreta o a esquerra. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Quan em miraves, em donaves la impressió que en realitat al que estàs mirant és a la teva pròpia reflexió dintre de la meva pupil·la. La coneixes, t’avorreixes d’ella. Estaves boig? Estaves hipnotitzat? Les altres vegades dubtàvem si te drogaves massa. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Quan ens rèiem d’alguna broma, els racons de la teva boca s’estendrien sotilment, i deixaven anar un so de sospir. Així com reies per respecte, no per deixar-nos com a uns imbècils. “Massa avorrit amb nosaltres”, també pensàvem. No estaves ni feliç, ni trist, ni enfadat, ni tranquil, ni excitat, ni avorrit, ni nerviós, ni enamorat, ni odiós. Eres el noi de la cara gelada. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ho sento, “la cara gelada”, ho sento per haver-te jutjat. Ho sento per haver-me caigut a la temptació de caracteritzar-te com a avorrit o com a sobrat o drogat. No ho sabia, com podria saber-ho si mai a la vida no ens contaves de la teva vida? Encara no puc creure que m’ho vas contar aquell matí estrany, al carrer del museu històric de la ciutat, desprès d’haver-te preguntat com estaves. Una pregunta innocent, y de cada dia. M’ho vas contar després de tres anys de conèixer-te, sense preguntar-te, sense cap raó. M’ho vas contar tranquil·lament, sense plorar, com si contés una pel·lícula d’hollywood. “Avui és EL dia per a mi. Avui és el dia de Khodjali.. Ja han passat 20 anys des d'aquell dia. T'ho pots imaginar?.”. No ho sabia...No ho sabia que quan nosaltres jugàvem al carrer amb els cristalls de colors, soterrant-les com a tresor per poder buscar-les més endavant, el que enterraves tu eren els cadàvers: els cadàvers del del teu pare, i els teus dos oncles. Un nen de dotze anys, enterrant-los a corre-cuita sense poder ni pensar, ni poder tenir temps per acomiadar-se del seu pare...Perquè després vas haver-te marxar corrent del teu poble natal aquella mateixa nit, com pocs habitants del poble Khodjali que van poder escapar...</span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA">Ho sento...Ho sento per haver-te parlat de la pau....Tan fàcil parlar-ne quan no vaig veure el que vas veure tu....Un víctima d'aquelles atrocitats que van causar els armenis aquella nit, la nit de 25 a 26 de febrer - just fa 20 anys, en aquella poble pacífic i feliç - al teu poble..."La pau? Vols que parli de la pau, jo, qui va haver de tirar dels cadàvers u per u per amagant-los al nostre jardí per què no els tallin en peces? Jo, qui va veure com decapitaven els nens, i les dones...Vols que perdoni als que van matar-me com a una persona?Als que em van privar de la meva infància? Als que em van fer deixar el meu poble per a sempre?Als que em van fer un desplaçat més qui porta vint anys en aquesta situació sense sortida, sense cap mena d'esperança. Què saps tu del sofriment? Què saps tu de no poder dormir durant les nits? què saps tu dels malsons de cada nit, quan saps que el que havies vist no és el fruit de la teva imaginació, sinó la història de la teva vida - del teu poble - que mai a la vida no podràs superar-ho"· </span><br />
<br />
<span lang="CA">Em podries haver dit totes aquelles coses quan et parlava de la pau - la pau que volia que hagués entre l'Armènia i l'Azerbaidjan. Em podries haver explicat per què realment ens miraves amb una cara d'avorriment mentre nosaltres, unes joves xerraires parlavem i criticavem </span><span lang="CA"> amb una gran passió</span><span lang="CA"> les persones que no saben perdonar...No ho feies...Només ens miraves amb la teva cara gelada....</span><br />
<br />
<span lang="CA">Ho sento...Ho sento que has hagut de passar els últims 20 anys de la teva vida escoltant els discursos apassinonats dels goberns dient que resoldrien el conflicte i que tornaries al teu poble...Ho sento...Ho sento per l'ignorància del món occidental que vol veure només el que li interessa...Ho sento, la cara gelada, ho sento...</span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">* Avui, fa 20 anys que va passar la tragèdia del poble Khodjali d'Azerbaidjan. La nit de 25 a 26 de febrer, l'exèrcit armeni va entrar al poble Khodjali (Xocali) i va matar centenars de civils: van decapitat els caps dels nens, les dones, van tallar els cadàvers en peces, van torturar els habitants, van mutilar els cossos...i la democràcia occidental ni tan sols va voler saber-ne....</span><br />
<br />
<span lang="CA">* Voleu saber sobre el Khodjali, mireu <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Masacre_de_Xocal%C4%B1"><span style="font-size: large;">aquí </span></a></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/QVyVd7k5tBw" width="420"></iframe>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-33798452929863064532012-02-21T13:15:00.007+01:002012-02-22T13:21:45.177+01:00Karakia<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ovWsYKqfICk/T0Tdd3s9WeI/AAAAAAAABIs/2BQ8ZJLMZF0/s1600/karakia_logo_usuari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-ovWsYKqfICk/T0Tdd3s9WeI/AAAAAAAABIs/2BQ8ZJLMZF0/s1600/karakia_logo_usuari.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.tv3.cat/cuines/usuari/karakia-canal/85">source</a></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> </td></tr>
</tbody></table>L'any passat <a href="http://mainoestard.blogspot.com/">la Llum</a> i el seu equip va fer un programa sobre el menjar azerbaidjanesa on vaig participar jo. Aquest capítol de Karakia es va estrenar el diumenge passat, el dia 19 de febrer. Moltes gràcies a <a href="http://mainoestard.blogspot.com/">la Llum</a> per donar conèixer la meva cultura al poble català. Aquí el podeu veure. <br />
<br />
<div style="color: blue;"><b>http://www.tv3.cat/karakia/capitols/187/Lala-%28Ab%C5%9Feron-Azerbaidjan%29</b></div>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-44125815351472967422012-02-18T17:56:00.000+01:002012-02-18T17:56:12.293+01:00La reciclatge i la Unió Soviètica<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-8Z6cjlpPS6c/Tz_XuzExkqI/AAAAAAAABIU/5asCUJYgEcM/s1600/soviet-union-passport-thumb13559973.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-8Z6cjlpPS6c/Tz_XuzExkqI/AAAAAAAABIU/5asCUJYgEcM/s320/soviet-union-passport-thumb13559973.jpg" width="253" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.dreamstime.com/stock-photos-soviet-union-passport-image13559973" target="_blank">source</a></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> </td></tr>
</tbody></table>Quan era petita, molt petita, però suficientment gran per recordar, si volíem comprar-nos un gelat, alguna llaminadura o un got de <span style="font-size: large;"><b>kvas·</b></span> havíem de vendre paper amb quilos. Avui en dia això és diu el reciclatge, però nosaltres ja ho fèiem durant la Guerra Fría. Tot i que no per uns motius purament ecològics, sinó per la necessitat. <i>"La pàtria" ho necessitava.</i> Recopilàvem qualsevol tipus de paper - dels llibres obsolets (tot i que la obsoletat dels llibres és un tema bastant subjectiu), de diaris passats, de papers utilitzats, les revistes etc. Ens ho compraven per quilos i ens pagaven amb uns cèntims de <span style="font-size: large;"><b>rubl·</b></span> - uns <span style="font-size: large;"><b>kopeyki</b></span>·.<br />
<br />
A vegades el que veníem era metal o unes ampolles. Per poder guanyar uns cèntims més arribavem a buidar algunes ampolles de <b><span style="font-size: large;">dushés·</span></b>, o llet. <br />
<br />
Nosaltres, la generació de 70-80 vam viure una escassetat tan tremenda que la crisi d'avui no és res davant seva. Tot i que si la crisi continua així, no se si podré dir el mateix per a la generació de la meva filla de tres mesos. <br />
<br />
· kvas - una beguda soviètica<br />
· rubl i kopeyka (kopeyki en plural) - moneda soviètica i també russa avui en dia<br />
<br />
· dushés - un tipus de llimonada azerbaidjanesaLale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-74514408244568314102012-02-17T17:09:00.002+01:002012-02-18T17:04:45.429+01:00Ella ho té molt clar<div class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">La dona que parla en dues llengües en una frase m’està posant nerviosa. A part del fet que la dels cabells rossos comença la frase en rus i la termina en azerbaidjanesa, qual cosa em fa que concentrar-me més profundament en les paraules azerbaidjaneses per tal d’endevinar què és el que vol dir del context (perquè no entenc el rus encara) i em fa mal el cap, està intentant convèncer la meva mare que afaiti el meu cap. Sí, sí que afaiti, i a més a més el MEU cap. D´una bebè de només tres mesos, amb cuir cabellut encara no ben formada, i gairebé tou. El meu cap. Com poden decidir sobre el meu cap sense el meu permís. Qui creu que és aquella dona? A més a més no l’he vista mai abans. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Es veu que la dona de dues llengües, dels cabells rossos i amb un got de vodka pura a una de les mans mentre menja <a href="http://www.news.az/recipes/22605"><b>levengi</b></a> (peix farcida de fruits secs) havia afaitat els caps de les seves dues filles, quan elles només tenien 2 mesos. I per això mateix, ara aquelles dues nenes (que tenen 6, i 4 anys respectivament) porten uns cabells ben llargs, sans i molt “gruixuts”. Es veu que la meva mare quan tenia només uns sis mesos de vida també va ser forçat portar un cap ben calba, “afaitada” millor dit. El que no sé si després d’haver-lo afaitat també hi van untar una mica de mantega per estimular el creixement dels cabells. Això és el que deia una cançó que es canta en la primavera azerbaidjanesa. Doncs, espero que tinguin en compte el fet que sóc només mig-<span style="color: black;">azerbaidjanesa, no de tot. La meva part catalana em diu que prefereixo tenir els cabells fins a sentir uns “ganivets” lliscant la superfície suau del meu cap, una part important del meu cos, la part de espero utilitzar més quan em preparo a ésser una doctora (he dit doctora? No ho tinc decidida encara. Tanmateix com que és el que vol la meva àvia...Crec que el rentat del meu cervell comença a funcionar bé). </span><span style="color: red;"></span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black;">La meva mare escolta educadament als consells d’aquella dona que estan recolzada per tres altres dones (una de les quals és la meva àvia) i diu que a ella no li agrada gens aquesta tradició i no pensa fer-ho amb mi. Me’n alegro molt, tant que li regalo un somriure ben gran.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black;">“ Quan tu no estàs amb ella, ho farem sense que tu sàpigues” diu la àvia! Crec que no bromeja, ho diu de veritat. Què passa amb aquesta gent, penso. És hora que les ensenyo el meu caràcter, basta de tonteries. Em poso a plorar, al principi, poc a poc, desprès un plor ben fort – tant fort que els ulls de les dones es posen com uns parells de plats azerbaidjanesos i paren de menjar. L’àvia diu a la mare que tregui el pit ràpidament que si no, jo moriria de gana. “Segur que té molta gana”, diu. Me’l fica a la boca. No en vull. “Deu tenir son, pobreta”, diu la dona dels cabells rossos del pot. L’àvia m’agafa dels braços del mare i comença a sacsejar-me. Em poso a plorar més i més i més, i amb més intensitat. Moc els peus, dono un cop ben fort a la mesa. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="color: black;">La mare disculpant-se davant de les dones m’agafa als seus braços i passa a l’altra habitació. Ella em fa l’ullet, i em diu xiuxiuejant “Gràcies, amor meu, gràcies a tu m’he escapat d’una conversa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tradicional </i>més. Si us plau, continua plorant, fins que ens anem a casa...”</span><span lang="CA" style="color: red;"></span></div>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-37220192549418326892012-02-09T20:13:00.001+01:002012-02-10T18:32:57.052+01:00Les pijames i la llibertat<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pe-Yk33wi2c/TzQYS08WOwI/AAAAAAAABIE/-oHYjJHMfcE/s1600/freedom_of_speech.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="248" src="http://1.bp.blogspot.com/-pe-Yk33wi2c/TzQYS08WOwI/AAAAAAAABIE/-oHYjJHMfcE/s320/freedom_of_speech.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://bottup.periodismohumano.com/tag/preah-vihear/">fuente</a></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Se ha llevat a les 6 de la mati. Com sempre.Portava les mateixes pijames.Com cada dia. Les que va comprar al mercat del barri.Per deu lliures.El que importava era l'eslògan groc amb les lletres ben grans que cridaven a tot arreu: "La llibertat no es compra, es guanya".<br />
<br />
Cada mati quan rentava les dents davant del mirall aquell eslògan li recordava perquè vivia en aquell pis d'una habitació amb les finestres de color groc brut, i perquè cada mati al 6 del mati es llevava per anar a servir "fish and chips" als joves anglesos.<br />
<br />
"La llibertat no es compra, es guanya"...Gràcies a les males jugades del destí ell sabia que això no era de tot veritat. Al menys per a ell. Ell era un d'aquells que sí que havia pagat per aconseguir la seva llibertat. Exactament per a uns deu mil lliures, els temps amb els seus amics, i la seva identitat...El destí havia sigut el port de Dover. D'allà li portarien a un noi que li ajudaria encontrar la feina i desprès la vida li somriuria a tota la velocitat.<br />
<br />
Aquelles pijames li ajudaven sentir-se agraït cada matí. Li deia que no passa res si ell era un metge molt respectat al seu país abans d'escapar-se'n i que ara ell havia de guanyar la vida venent peix i patates fregides al barri i intentava acceptar que pot ser tardaria moltíssims anys per poder tornar a practicar el seu ofici al seu país d'acollida. Perquè la llibertat era tot el que sempre havia desitjat...Perquè aixi començava a viure una altra vegada. I totes altres coses de la vida s'arreglarien soles...<br />
<br />
Al menys això era el que esperava. Fins el moment que va rebre aquella carta...La carta que destruiria les seves esperances...Del pais que ja no respectava el seu dret de gaudir de la seva llibertat recent. La seva llibertat comprada...La carta de la seva deportació...<br />
<br />
<br />
---------------<br />
<br />
Porto gairebé set mesos sense escriure per al meu blog (malauradament). Durant aquells mesos, he tret el nivell C de català, he canviat de pis, de ciutat, i finalment he tingut una filla preciosa. Espero seguir escrivint i tenir temps per llegir els vostres blogs. Gràcies per tornar a llegir-me.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/INc2IHEJ1dE" width="420"></iframe>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-85648651008774045262011-06-10T12:04:00.002+02:002011-06-11T22:16:45.959+02:00The singing fish<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-KzwllYSFsok/TfHJ-V6PQ7I/AAAAAAAABH4/ELg65zVAFA8/s1600/miro-joan-the-singing-fish-8700408.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320px" src="http://3.bp.blogspot.com/-KzwllYSFsok/TfHJ-V6PQ7I/AAAAAAAABH4/ELg65zVAFA8/s320/miro-joan-the-singing-fish-8700408.jpg" t8="true" width="239px" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">The singing fish</td></tr>
</tbody></table>Me'n recordo...de la meva cara pintada exactament com una obra d'art de Joan Miró...Rellegeixo la primera frase. Igual m'he exagerat una mica: no solia portar res del color groc a la meva cara (simplement perquè els ombres d'ulls de color groc no estaven de moda i els pintallavis grocs no existien). Les arracades que portava canviaven cada dia i coincidien amb el color dels meus vestits. Els talons de les sabates no baixaven de 12sm. <br />
<br />
El flaire de la colònia que portava cada noia de la meva universitat competia l'una amb l'altre per la grau d'atracció o el grau de mal de cap que donava un olor tan fort als nois de la universitat. <br />
<br />
Per anar a la classe cada dia ens llevàvem molt d'hora: no perquè les classes començaven tan aviat (en realitat la hora de la primera classe era les 09:00 del matí).Ens aixecàvem amb dues hores de antelació per poder escollir la millor roba que teníem a l'armari (el procés d'escolliment generalment tardava perquè no podíem decidir quin vestit posar-nos), arreglar els cabells després de rentar-los cada matí (l'arreglament tardava des d'uns 20 minuts a una hora depenent de l'experiència de cadascú en treballar amb la assecadora o amb la planxa de planxar roba o amb el tornavís escalfat damunt del foc per arrissar el serrell, i el tipus dels cabells i el sentit d'extravagància), i pintar-nos com una mona. <br />
<br />
Anàvem a la universitat com anéssim a un casament o una festa de disfressa. I ho fèiem cada dia. Els lavabos de la uni sempre era plens de noies amb tabac en una mà i un rimmel a l'altra. Jo era una d'aquelles que no estimava gaire el fum, i una d'aquelles que estimava fer el "arreglo" de maquillatge durant les classes <em>avorrides,</em> a la última taula de l'aula.<br />
<br />
M'han portat unes fotos d'aquells temps: mirant-les m'he esclatat a riure sense parar i quan vaig aturar al final em va envadir una vergonya tan profunda que em vaig posar vermella com un tomàquet. Però al menys nosaltres vam començar a pintar-nos a 18 anys en comparació a les noies molt joves d'ara (també d'aquí, de Catalunya) d'uns 12-13 anys d'edat.<br />
<br />
M'estic tornant antigua o és la por que la meva nena es desperti de la seva infantesa tan aviat? <br />
<br />
***<br />
<br />
La meva germana qui va tornar de Bakú la setmana passada diu que no ha canviat res en aquest sentit, que les noies azerbaidjaneses es veuen perfectes cada dia. L'imatge és tan important per a la meva societat que de pensar que un dia hauré d'anar a una festa típica azerbaidjanesa a Bakú, m'entra un suor calent. Com els hi explicaré que a mí no m'importa gaire si el meu anell de casament porta un diamant o no? Tampoc m'importa si el meu vestit és de H&M o Zara, i no de les boutiques cares, els noms de les quals no sé com pronunciar. Que tampoc no vaig discutir amb la meva sogra, per no haver-me portat unes arracades d'or autèntic amb unes pedres precioses :)<br />
<br />
Escribint això, me'n adono en compte que la he trobat a faltar, a la meva pàtria....Amb totes les seves peculiaritats...Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-42724317837592602142011-05-27T23:05:00.000+02:002011-05-27T23:05:24.660+02:00si...Si no has existit mai dintre d'una gàbia és difícil que apreciïs la llibertat...Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-3706914220488277332011-05-19T10:44:00.002+02:002011-05-19T11:06:49.753+02:00L'Eurovisió<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-GKR5pRmfRa8/TdTXCPsFaeI/AAAAAAAABHo/MaS_oDlpXBQ/s1600/image-214759-panoV9free-ckow.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="153px" j8="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-GKR5pRmfRa8/TdTXCPsFaeI/AAAAAAAABHo/MaS_oDlpXBQ/s320/image-214759-panoV9free-ckow.jpg" width="320px" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">El diumenge, la primera hora del matí vaig rebre una trucada de la meva sogra. </span><span lang="CA">“Nena”, em deia, acaben d’anunciar pel tele que Azerbaidjan (pronunciant-la amb un accent força català) ha guanyat l’Eurovisió! </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">“Ah”, li vaig dir. “Què bé, no?Bé doncs, al menys els diners gastats no han sigut en va”.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">La veritat és que tenia poques ganes d’estar a les xarxes socials aquell diumenge. Ja començaven a dibuixar-se els missatges dels meus amics de facebook d’Azerbaidjan – missatges plens d’eufòria i alegria. Però no m’ho vaig poder resistir. La curiositat em va superar i vaig posar-me a llegir el meu <i>mur </i>de facebook.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">“Hem guanyat! ” deien quasi tothom. “Estem orgullosos de ser azerbaidjanesos, perquè hem guanyat la eurovisió”! No sé què té què veure una cosa amb l’altra, però al menys ho estan (orgullosos), no depenent per quin motiu. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">“<i>No hem pogut guanyar la guerra contra Armènia</i>, al menys hem guanyat el concurs d’Eurovisió!”</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">Ni hem guanyat en la lluita contra la corrupció al sistema educativa, ni al sistema de seguretat social, ni a totes les tramitacions del govern, ni dintre de les cases, ni tan sols dintre dels cors de la gent. Per què un país vol ser conegut si té tantes problemes per resoldre? No li donarà cap vergonya quan hi haurà més gent parlant del tema?</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">Ni hem guanyat en la guerra per la justícia al país. Cada vegada tenim més gent jove empresonats només per haver expressat els seus pensaments obertament. Arran d’aquests empresonaments, i amenaces la gent es torna cada vegada més ignorant a les veus de les seves consciències. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">Ni hem guanyat en la batalla per l’eradicació de la pobresa dintre de la societat, tot i que el poble compta amb reserves d’energia coneguda de prop de mil milions de barrils de petroli i 1,3 bilions de metres cúbics de gas naturals. Fora de la ciutat de Baku, hi ha encara moltes famílies que viuen en la pobresa, tot i que cada any milions de barrils d’oli i gas d’Azerbaidjan es bomba cap a l’oest a través d’un oleoducte famós de BTC (Baku, Tibilisi (Georgia), Ceyhan (Turquia). Les butxaques se’n omplen: de diners; mentre la consciència segueix embrutant-se. “Però a qui importa? Jo visc bé, això és el més important”.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
Però crec que el que més m'enutja és la cançó: una canço cursi que no té res a veure amb la música Azerbaidjanesa. Sentit la cançó ningú podria dir que hi ha alguna cosa que la diferenciï d'altres cancions europeas? És una pena que quan hi ha oportunitat de donar conèixer la autèntica música azerbaidjanesa, ho espatllen amb un intent de mal gust. </div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt; vertical-align: top;"><span lang="CA">Tanmateix, he de confessar que aquest esdeveniment podrà portar molta atenció a Azerbaidjan. Els pronòstics diuen que la victòria assegura que durant una setmana del 2012 la capital de Baku estarà en les ments dels 125-150 milions d’espectadors que sintonitzen al concurs <a href="http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/0,1518,762622,00.html">(Der Spiegel).</a> Hi haurà molta gent que coneixerà Azerbaidjan, la seva cultura, les seves tradicions, la seva gent, la seva bellesa, la seva història, juntament amb els seus problemes amb la democràcia i justícia. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt; vertical-align: top;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt; vertical-align: top;"><span lang="CA">No sé si seré a Azerbaidjan per l’any que ve o no, però una cosa estic segura que el govern azerbaidjanès farà tot el millor possible per tenir un imatge satisfactori pel públic europeu. Crear un imatge perfecte, tot i que falsa és bufar i fer ampolles per a Azerbaidjan: en realitat crec que està a la sang de la nació fins i tot. Com un familiar meu ho feia (en la seva manera): Donava tot el menjar bo als seus convidats (per a que diguin: què bé que viuen la família “F”) i deixava els seus nens famolencs. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt; vertical-align: top;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt; vertical-align: top;"><span lang="CA">Crearan un imatge perfecte del país: Però això significaria donar amnistia a tots els joves activistes que són al presó? Això significaria <i>eradicar temporalment</i> la corrupció de la policia, dels oficials d’immigració als aeroports o altres llocs que veuran molts turistes i representats dels països participants? </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">No ho sé. Només hi ha una cosa que estic segura: No vull saber gens quants diners robats del pressupost azerbaidjanès han gastat per aquest concurs tan absurd i quan estan disposats a dilapidar. Estic segura que són unes xifres que <em>farien saltar els pupils dels meus ulls inmediatament: igual com a les películes de Jim Carey.</em> </span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA" style="font-size: x-small;">* hauré de revisar una altra vegada aquest post, però com que m'agrada publicar al moment que escric el post, he decidit fer-ho axií també. Més tard, el revisaré amb més tranquil·litat. Gràcies per llegir.</span></div>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-12139279188985023022011-05-15T21:05:00.000+02:002011-05-15T21:05:09.138+02:00la llibertat / 90s<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-RWwsREs6jWg/TdAj1SnANiI/AAAAAAAABHc/daJKq1Vk6YA/s1600/alambrada-150x150.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-RWwsREs6jWg/TdAj1SnANiI/AAAAAAAABHc/daJKq1Vk6YA/s1600/alambrada-150x150.jpg" /></a></div>Quan el meu poble va aconseguir la seva llibertat tan esperada després de 70 anys de viure sota la ombra de <i>la Gran Unió</i>, de cop i volta tothom volia manifestar la seva manera d'expressar la seva independència interna per la qual s'havia anhelat fa tant de temps.<br />
<br />
La independència ens va portar entre altres coses l'orgull de poder parlar la nostra llengua, de poder practicar les nostres tradicions i de poder escollir el que volíem fer amb les nostres vides, la llibertat de poder viatjar als altres països, i poder estimar els artistes obertament: els artistes que teníem amagats sota els coixins.<br />
<br />
La eufòria ens va ensenyar moltes coses, i ens va donar molta alegria. Però llibertat és real i justa quan els seus practicants poden gaudir dels seus drets i alhora assumeixen les responsabilitats que tenen com ciutadans. Els primers anys de l'independència l'eufòria va causar uns problemes dintre de la societat.<br />
<br />
Aquest matí, m'he recordat un d'ells. Els principis de 90s, al capital azerbaidjanès, van aparèixer moltes persones amb armes (legals i il·legals): és veritat que a part de l'anarquia que s'havia creat, d'altra costat les nostres terres estaven sota el perill de la guerra esclatada feia poc. Alguns ciutadans van començar a portar unes armes dintre de la ciutat. A vegades, treien les seves armes per castigar el conductor de l'altre cotxe que s'impacientava per avançar-li o <i>feia alguna cosa que no devia fer</i>. És a dir, els hi disparaven i els hi mataven. La ciutat feia por. La gent, alliberada feia pocs, però turmentada amb la idea d'una nova guerra, amb un perill de no poder gaudir de la seva independència més temps, s'enrabiava por tot.<br />
<br />
***<br />
Pensant això, em sento molta pena pel meu poble: durant tota la seva història ha sofert invasions, i ocupacions. A causa dels seus recursos naturals, sobretot pel seu petroli, ha hagut de passar per guerres, i continua essent el víctima de moltes mans esteses cap a el.<br />
<br />
He recordat aquell temps d'anarquia del meu país aquest matí, quan a causa d'uns conductors violents de la ciutat, m'he enutjat moltíssim (Però és una altra història que us contaré un altre dia)<br />
<br />
<br />
* he canviat el nom del meu bloc. aquest nom que m'ha suggerit un amic meu <a href="http://www.futbolerosanonimos.com/"><b>Baixinho's blog</b></a> m'ha fet molta gràcia.<br />
<br />
* Ahir Azerbaidjan va ganar la Eurovisió. No, no. No cal felicitar-me. No miro Eurovisió. A més, tota aquesta farsa em sembla un joc de mal gust (Si encara no sabeu per què, espereu el meu relat sigüent ). Però, al menys hi haurà menys gent a Europa qui em preguntarà: "Azerbaidjan? Què és? Un país? De veritat?".Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-77724331304271989552011-05-03T10:04:00.001+02:002011-05-03T10:13:35.037+02:00El pecat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-agW-EtdmnSY/Tb-2t_ON0yI/AAAAAAAABHI/nJDbLu9Rcd8/s1600/el-pecado-original.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" j8="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-agW-EtdmnSY/Tb-2t_ON0yI/AAAAAAAABHI/nJDbLu9Rcd8/s1600/el-pecado-original.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">La meva veïna de dalt, una somiatruites incurable, qui resulta ser la germana de la meva germana, té una sogra meravellosa: gairebé li substitueix la seva mare biològica. Però com que “no hi ha ningú que sigui perfecte en aquest món imperfecte”, ella té la seva imperfecció. Els seus pensaments a vegades són dels temps <i>quan Judes era fadrí i sa mare festejava. </i></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">Aquesta vegada està ben convençuda que el bebè que porta la somiatruites ha de tenir la oportunitat de “rentar tots els seus pecats”. En realitat el que vol dir és que s’ha de batejar obligatoriament el bebè quan es neixi. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><i><span lang="CA">“Cada terra té la seva guerra</span></i><span lang="CA">, filla meva<i>”, </i>li diu la sogra, "i això és la nostra tradició."</span><br />
<br />
<span lang="CA">La somiatruites no és gens religiosa, (no sap si està bé o no “no és</span><span lang="CA">ser religiosa”, però simplement no ho és). A més a més, per més que esforcés, no <i>li entra ni amb fums de sabatots </i>el tema de “pecats” d’un bebè recent nascut. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><em>“No has vist cap ase volar i</em> no saps què és millor pel bebè<em>”</em> li diu la sogra convençuda.</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0in 0in 0pt;"><span lang="CA">“<em>Amb temps i palla maduren les nespres</em>, sogra”, limita dir-s’hi la somiatruites, perquè no té gaires ganes de discutir amb ella. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Quan neixi el bebè, ja en parlarem”...<i></i></span></div><br />
<br />
* el tema de les frases fetes continueix. Intento incluir unes frases fetes als meus relats. D'aquesta manera me les aprendré millor.Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-45643004978566125932011-05-01T12:25:00.000+02:002011-05-01T12:25:10.265+02:00La trucada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-jjgGZhgmdFw/Tb00I0YwqVI/AAAAAAAABHE/mRDgYs4wLyg/s1600/istockphoto_11342230-cute-girl-with-telephone-child-baby-people-toddler-phone.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-jjgGZhgmdFw/Tb00I0YwqVI/AAAAAAAABHE/mRDgYs4wLyg/s320/istockphoto_11342230-cute-girl-with-telephone-child-baby-people-toddler-phone.jpg" width="320" /></a></div>Divendres passat havia de trucar al meu banc per un assumpte personal. Com a sempre, vaig començar la conversa en català: aquesta vegada amb una noia amb una veu agradable (si havia de posar un color a la seva veu seria un color càlid - rosa per exemple) que va sonar a l'altre costat de la línia. <br />
<br />
La conversa va començar bé amb un to normal i corrent i amb una llengua local - o sigui català. Jo volia parlar amb un tal Ricard que la última vegada m'havia promès fer unes gestions bancàries. <br />
<br />
La noia de la veu rosa em va preguntar el meu nom abans de passar-me al Ricard.<br />
<br />
- Lale, vaig dir. Lale Mur...<br />
<br />
La veu càlid i rosa de la noia no va canviar, tot i que la llengua en què s'expressava va canviar en un tres i no res, i em va respondre: "Un momento, por favor, Senyora Lale Mur".<br />
El meu humor matinal es va canviar instàneament. No solament perquè últimament moltes coses m'irriten, ploro i ric quan no n'hi ha cap raó (gràcies als canvis), també perquè encara no m'he acostumat als canvis de llengües de la gent quan saben el meu nom o quan senten que l'accent que tinc sona diferent, tot i que parlo en català. <br />
<br />
La noia de la veu rosa va tornar a la seva auricular i em va dir que el Ricard estava ocupat (en castellà és clar) i si em podia ajudar amb alguna cosa. Li vaig respondre en català que el Ricard havia promès trucar-me perquè té un assumpte meu dintre de les seves mans. <br />
<br />
"Qué asunto?", em va preguntar la noia. <br />
<br />
Tenia la temptació de parlar en castellà amb ella, perquè com que ella parlava en castellà em costava molt mantenir el meu català. Però vaig decidir <i>ficar la banya</i>. Crec que no <i>li entrava ni amb fums de sabatots</i> el fet que jo volia parlar amb ella només en català. <br />
<br />
Al final no va tenir cap opció que parlar amb mi en català. Just abans que em<i> pugi la mosca al nas</i>. Però la cosa no va acabar aquí. La noia de la veu rosa volia venjança. El tema que li havia explicat - en el meu català pot ser no perfecte, però clar segur - no li quedava de tot clar. Em donava la sensació que volia jugar amb mi (a part de deixar anar unes rialles simpàtiques). Ja em <i>treia de mare</i>, però vaig respirar profundament i vaig començar a explicar-li l'assumpte <i>de fil i ronda</i>, més a més lentament (com el pare expliqués un mecanisme complicat d'alguna maquinària al seu fill de cinc anys) i amb una paciència esforçada. <br />
<br />
- Vale, ara entenc, em va dir la noia. Li trucarem quan tingués el tema resolt...<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Ara diria que la veu s'havia posat més negre que rosa...<br />
<br />
La meva companya de la feina em diu que "aquesta gent no té una intenció dolenta; que no ho fan expressament". <br />
<br />
"Ja ho sé, Maria", li dic. "Però no és la primera vegada, i ja comença a cansar-me", i vaig començar a reflexionar en un tema molt important " La integració i la llengua catalana"...<br />
<br />
<br />
* cada dia estic aprenent frases fetes en català (un de les coses més curioses de la llengua catalana per a mí. m'encanten les frases fetes), per això he fet servir alguns aquí.Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-22216505616942334962011-04-07T16:25:00.001+02:002011-04-07T16:26:53.844+02:00Arm - strong<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-LD5EyXT3MZI/TZ3F6Y1BUlI/AAAAAAAABG8/U6l7H0vjtaA/s1600/jazz1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" r6="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-LD5EyXT3MZI/TZ3F6Y1BUlI/AAAAAAAABG8/U6l7H0vjtaA/s320/jazz1.jpg" width="243" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Estilo2"><span style="font-size: xx-small;">Copyright © by Pedro Uhart</span></span></td></tr>
</tbody></table>Estic al procés de <em>jazzificació</em> aquesta tarda. Per tal de no estresar-me gaire per coses que no tinc gaire control, he gaudit molt de jazz: us deixo alguns vídeos de Louis Armstrong, i Rain Sultanov (un artista de jazz azerbaidjanès)<br />
<br />
<strong><u><a href="http://www.youtube.com/watch?v=VxjzkttwpuQ">AQUÍ</a></u></strong><br />
<br />
<strong><u><a href="http://www.youtube.com/watch?v=kmfeKUNDDYs">AQUÍ</a></u></strong><br />
<br />
<strong><u><a href="http://www.youtube.com/watch?v=aXwEBp3cKfM">AQUI</a></u></strong><br />
<br />
<strong><a href="http://www.youtube.com/watch?v=p4_sUUvD-PM">JAZZ AZERBAIDJANÈS AMB <u>RAIN SULTANOV</u></a></strong><br />
<br />
<strong><u><a href="http://www.youtube.com/watch?v=eC3rvJXF7J4">UN ALTRE VÍDEO AMB RAIN SULTANOV</a></u></strong>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-87145013757956349812011-04-06T22:32:00.001+02:002011-04-06T23:01:29.480+02:00La droga azerbaidjanesa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-W1JjBn9dcHI/TZzMOzvhd-I/AAAAAAAABG4/Ks04iW-YpAw/s1600/armudu_stakan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-W1JjBn9dcHI/TZzMOzvhd-I/AAAAAAAABG4/Ks04iW-YpAw/s1600/armudu_stakan.jpg" /></a></div>La droga azerbaidjanesa: Un got de te negre. No només negre, <i>negríssim</i> negre...<br />
<br />
Un azerbaidjanès pot viure sense menjar per molt de temps...Un azerbaidjanès pot viure sense dormir per molt de temps...Però no li demanis que visqui sense el seu got favorit de te negre...La seva droga tradicional...El beu per celebrar el casament; el beu quan la seva dona dona llum als seus nens; el beu quan està enutjat amb aquesta vida; el beu per matar les penes; el beu quan te molta sed; el beu per avorriment; el beu per acomiadar dels seus morts; fins i tot el beu per què l'he de beure, perquè és un autèntic azerbaidjanès...<br />
<br />
<br />
<i>* Aquesta tarda he begut amb una nova amiga. Tot i que no he begut com a una autèntica azerbaidjanesa: no he begut te, sinó suc de taronje. Encara que he parlat molt d'Azerbaidjan.</i><br />
<i>Aquesta tarda he conegut l<a href="http://mainoestard.blogspot.com/">a Llum</a>, i ha sigut una trobada interessantíssima! Amb la seva habilitat especial la Llum ha pogut convèncer-me sense gran esforç :) Espero poder trobar-nos una altra vegada! Ha sigut fantástic!</i>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-13124406882862494522011-04-05T14:29:00.000+02:002011-04-05T14:29:06.280+02:00Kalashnikov i l'institut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Fl5z2WCxRkw/TZsK6bAgDbI/AAAAAAAABG0/Rp0VoyJzda8/s1600/cd1478466aec00d5aaf87be0d7bd842c_full.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" r6="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-Fl5z2WCxRkw/TZsK6bAgDbI/AAAAAAAABG0/Rp0VoyJzda8/s320/cd1478466aec00d5aaf87be0d7bd842c_full.gif" width="249" /></a></div>Quan encara era a l'escola d'educació secundària, (que aquí es considera l'institut), teníem una assignatura obligatòria que es deia Entrenament Militar Bàsic. Allà ens ensenyaven com actuar d'enfermer/a en cas de guerra, com fer el primer auxili als ferits; apreníem unes marxes militars; lloavem la pàtria, aprendíem els càrrecs i unitats militars. També muntàvem i desmuntàvem uns Kalashnikovs autèntics. Però sense bales és clar. No em recordo, quants segons trigava en muntar i desmuntar un Kalashnikov, però el que me'n recordo és que en tirs amb fletxes no era gaire bé. Encara bo, perquè tampoc tenia intenció de posar les meves facultats i habilitats en la pràctica.<br />
<br />
Quan era a l'institut, encara hi havia el perill que <strong><u><a href="http://lalushrelats.blogspot.com/search/label/vagó">la guerra congelada</a></u></strong> tornés a esclatar una altra vegada i que tothom es veiés obligat a lluitar contra l'enemic. El 20 per cent de les nostres terres estaven ocupats per l'Armènia i el govern azerbaidjanès encara esperava que un dia tindria prou preparació i voluntat per començar una altra guerra. L'havia promès als seus ciutadans, per això a cada escola hi havia aquella assignatura. No va haver una altra guerra, i les negociacions entre els països i les parts tercers encara continuen sense cap esperança. <br />
<br />
No va haver una altra guerra, per la qual estic molt agraïda. Perquè no hi ha cap raó bona per destrossar les terres i les vides humanes. <br />
<br />
Vaig créixer a la ciutat, i mai he vist la guerra que va destrossar tants llars amb els meus ulls. Tot i que em va tocar entrenar amb uns quants Kalashnikovs.Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-31339598801691685902011-04-04T22:39:00.001+02:002011-04-04T22:52:27.010+02:00Kalashnikov<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-YWZX5UAlvWU/TZosGgKgM1I/AAAAAAAABGw/HuNzbo5Fn30/s1600/Rifle_AK-47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="http://4.bp.blogspot.com/-YWZX5UAlvWU/TZosGgKgM1I/AAAAAAAABGw/HuNzbo5Fn30/s320/Rifle_AK-47.jpg" width="320" /></a></div>Acabo d'acordar-me de les nostres hores de muntatge i desmuntatge de Kalashnikov a una de les aules del col·legi. Amagat no, és clar. Amb l'ajuda del professor de entrenament de combat bàsic. Doncs, és una història bastant llarga, i la us explicaré demà amb més calma.Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-35596816062419527002011-04-03T09:45:00.001+02:002011-04-03T21:50:10.269+02:00Un home català vs un home azerbaidjanès<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-CJagtxrsiAI/TZglHqyFBCI/AAAAAAAABGs/5lR-6n6Xyg0/s1600/machistas_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="203" src="http://2.bp.blogspot.com/-CJagtxrsiAI/TZglHqyFBCI/AAAAAAAABGs/5lR-6n6Xyg0/s320/machistas_1.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'acudit més esgarrifós de la xarxa</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td></tr>
</tbody></table><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Què tenen en comú un home azerbaidjanès i un home català?</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Als dos els encanten els acudits masclistes. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;">I què és la diferència entre un home català i un home azerbaidjanès?</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-size: small;">El primer gaudeix explicant aquells acudits, i el segon posant-los en pràctica.</span><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">..</span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><span lang="CA">© Lale Mur</span></div>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-13805580642225826932011-04-01T19:07:00.000+02:002011-04-01T19:07:58.949+02:00Els escacs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-FAkZtOIrphM/TZYFqAzGuYI/AAAAAAAABGk/xMO5nyyLCQ8/s1600/chess.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-FAkZtOIrphM/TZYFqAzGuYI/AAAAAAAABGk/xMO5nyyLCQ8/s320/chess.jpg" width="270" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-1aGwrpg9qA4/TZYF1Z2osRI/AAAAAAAABGo/gRmUdTgBdkM/s1600/free-chess-games.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="216" src="http://4.bp.blogspot.com/-1aGwrpg9qA4/TZYF1Z2osRI/AAAAAAAABGo/gRmUdTgBdkM/s320/free-chess-games.jpg" width="320" /></a></div>Ella no se'n recorda, de res: ni com jugava, ni amb qui jugava, ni tan sols si jugava o no. Tot i que des del dia que es va adonar de la seva existència, sempre ha vist a la casa seva el seu pare i alguns dels seus amics jugant aquest joc tan entretingut. El seu pare, prenent el joc tan seriosament que a vegades li donava la impressió que fins i tot li faria mal el cap pensant-ho tant. Per a ella, era tot un misteri. El volia aprendre, però en lloc dels escacs el seu pare li va ensenyar jugar a dames. Amb la seva germana petita passaven hores i hores jugant a dames, i sempre, sense excepció acabaven discutint i barallen. <br />
<br />
Cada vegada que demanava al seu pare que li ensenyés les regles dels escacs, el seu pare - un gran aficionat dels escacs li deia que la seva mare no s'hi deixa.<br />
<br />
Quan ella tenia gairebé deu anys, el seu pare li va explicar una cosa. Es veu que quan ella tenia només quatre anys, el pare aficionat als escacs, es va posar un repte a ensenyar la petita senyoreta jugar als escacs. Segons les paraules del seu pare, la petita nena es va aficionar tan que passava tots els caps de setmanas jugant amb el seu pare. Sabia manipular el rei, l'alfil o els peons tant bé, que a vegades arribava a guanyar al seu pare (qual cosa era una cosa difícil, tenint en compte que tot i que era un adult, al seu pare no li agradava perdre). Es veu que quan arribava el moment de jugar, ella deixant-ho tot, s'afanyava per buscar el tauler dels escacs i posava les figures dels escacs amb una precisió impressionada. Sentia feliç jugant-lo i feia feliç al seu pare també. <br />
<br />
La mare, una dona molt educada, més a més una professora, però al mateix temps una azerbaidjanesa autèntica amb uns pensaments conservatius rumiava molt amb aquest tema: Li preocupava molt la seva filla sortís una mica diferent de les altres dones. No volia que en el futur la vida quotidiana sigués molt més difícil per a ella. És clar, qui vol una dona llesta, pensava ella. Segons la seva teoria quan més normal eres, millor et sortiria la vida personal, i així podries trobar un bon marit i tindries molts fills. <br />
<br />
Per això, un d'aquelles nits dels escacs, la mare de la nena va decidir parlar amb el seu marit, i li va advertir del perill que pot portar la nena pel seu pròpi futur. El seu pare, un jove d'uns vint-i-sis anys va pensar que seria molt més fàcil no fer enfadar a la seva única dona.<br />
<br />
Aquella nit, el pare i la nena van jugar el seu últim partit d'escacs...Tot i que la nena encara espera que quan el moment correcte arribi, demanarà al seu pare que li ensenyi una altra vegada a jugar als escacs. Perquè ella sap que al seu pare, faria molta gràcia saber que la seva filla volgués compartir la seva passió per aquest joc. <br />
<br />
<br />
* Els escacs tenen una història molt llarga a Azerbaidjan. La majoria dels millors jugadors del món han sortit de Baku - el capital azerbaidjanès. El gran<b> <span style="font-size: large;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Kasparov"><u>Kasparov</u></a></span></b> va nèixer a Baku, Azerbaidjan.Més informació en castellà <span style="font-size: large;"><a href="http://www.ajedrezdeataque.com/04%20Articulos/11%20Kasparov/Kasparov.htm"><u><b>aquí.</b></u></a> <b> </b></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Teymur_R%C9%99c%C9%99bov">Teymur Radjabov</a></span> ,</b> un noi azerbaidjanès<span class="" id="result_box" lang="ca"> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">és el</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">jugador</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">més</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">jove</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">del món sencer a</span> fer <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">la</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">FIDE</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">100</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">millors</span> <span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas">jugadors del món; És el setè millor jugador del món; I fou la primera persona que mai ha pogut vèncer el millor jugador del món Kasparov. Més informació en castellà <span style="font-size: large;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Teymur_R%C9%99c%C9%99bov"><u><b>aquí.</b></u></a></span></span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas"><span style="font-size: small;">Uns altres jugadors/jugadores importants dels escacs</span> d'Azerbaidjan en anglès <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Category:Azerbaijani_chess_players"><span style="font-size: large;"><u><b>aquí</b></u></span></a>, i <a href="http://susanpolgar.blogspot.com/2010/01/azerbaijani-chess-player-best-in-world.html"><b><u>aquí</u></b></a> etc.</span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps" title="Haz clic para obtener traducciones alternativas"><br />
</span></span><br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/awvHIzOlwiY" title="YouTube video player" width="480"></iframe>http://susanpolgar.blogspot.com/2010/01/azerbaijani-chess-player-best-in-world.htmlLale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-6262726671328897342011-03-31T14:20:00.001+02:002011-03-31T14:31:06.816+02:00Traïdors<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-yUi5Cn_Ebm8/TZRxfa98w9I/AAAAAAAABGg/q7pimZLP6QQ/s1600/gallo+miro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" r6="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-yUi5Cn_Ebm8/TZRxfa98w9I/AAAAAAAABGg/q7pimZLP6QQ/s320/gallo+miro.jpg" width="244" /></a></div>"Sou tots traïdors", diu un missatge a una pàgina de facebook. "Per què els joves azerbaidjanesos no tornen al seu país en acabar els seus estudis als països estrangers?Per què? Perquè són tots uns traïdors ". Un noi d'uns vint anys d'uns pares rics i corruptes publica aquest missatge al seu "estatus". Ens anomena els enemics del país, solament perquè no volem tornar a un lloc que mai ens apreciaran com a uns especialistes, on mai ens escoltaran com a missatgers d'una visió més ample i més democràtica, on acabarem sent com a <em>ells</em> (corruptes, deshonestos i desgraciats)...Pensant-ho bé no ho sé gairebé si actualment rebo una apreciació adequada al país on visc ara. Com que l'elecció del lloc ha sigut meva, o sigui que no puc queixar-me...<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">* llegint les meves reflexions d'avui penso si se m'han acabat les idees, o és que m'he tocat un vent de pessimisme últimament. O pot ser que el fet de acostar-me cada dia més a la edat 30 em fa pensar si estic passant els meus dies oblidant els meus somnis laborals i m'estic fent una persona cada vegada més avorrida. La raó també pot ser la falta d'esport a l'aire llibre. Pot ser he de dedicar un relat al tema de " de què parlo quan parlo de córrer (i de no córrer) ?" (amb copyright de senyor Murakami és clar). Pensant-ho uns cinc minuts més, m'adono que són hormones que no em deixen pensar positivament! :))</span>Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3447500065486652254.post-79351666659023806652011-03-30T21:16:00.001+02:002011-03-30T21:16:31.976+02:00El costum<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-aKP-cCkKuQo/TZOBa9R6GpI/AAAAAAAABGc/SdPCk1FmzB0/s1600/munch_ashes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="275" src="http://3.bp.blogspot.com/-aKP-cCkKuQo/TZOBa9R6GpI/AAAAAAAABGc/SdPCk1FmzB0/s320/munch_ashes.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Munch</td></tr>
</tbody></table>- Què faig per tal de no perdre l'interès en les coses tan aviat, papa?<br />
- Converteix-les als teus costums. Uns costums naturals. Com menjar, anar a la feina, o dormir...<br />
<br />
Però papa no sap que això és el meu problema. M'ofeguen els costums. He de convertir-les en una cosa diferent, que no sigui un costum per a mi. Que sigui una altra cosa..Una cosa per la cual encara no he trobat el nom...Igual quan trobo un nom, podré definir-ho i així serà molt més fàcil...Lale Murhttp://www.blogger.com/profile/03299845546461119404noreply@blogger.com2