1/5/11

La trucada

Divendres passat havia de trucar al meu banc per un assumpte personal. Com a sempre, vaig començar la conversa en català: aquesta vegada amb una noia amb una veu agradable (si havia de posar un color a la seva veu seria un color càlid - rosa per exemple) que va sonar a l'altre costat de la línia.

La conversa va començar bé amb un to normal i corrent i amb una llengua local - o sigui català. Jo volia parlar amb un tal Ricard que la última vegada m'havia promès fer unes gestions bancàries.

La noia de la veu rosa em va preguntar el meu nom abans de passar-me al Ricard.

- Lale, vaig dir. Lale Mur...

La veu càlid i rosa de la noia no va canviar, tot i que la llengua en què s'expressava va canviar en un tres i no res, i em va respondre: "Un momento, por favor, Senyora Lale Mur".
El meu humor matinal es va canviar instàneament. No solament perquè últimament moltes coses m'irriten, ploro i ric quan no n'hi ha cap raó (gràcies als canvis), també perquè encara no m'he acostumat als canvis de llengües de la gent quan saben el meu nom o quan senten que l'accent que tinc sona diferent, tot i que parlo en català.

La noia de la  veu rosa va tornar a la seva auricular i em va dir que el Ricard estava ocupat (en castellà és clar) i si em podia ajudar amb alguna cosa. Li vaig respondre en català que el Ricard havia promès trucar-me perquè té un assumpte meu dintre de les seves mans.

"Qué asunto?", em va preguntar la noia.

Tenia la temptació de parlar en castellà amb ella, perquè com que ella parlava en castellà em costava molt mantenir el meu català. Però vaig decidir ficar la banya. Crec que no li entrava ni amb fums de sabatots el fet que jo volia parlar amb ella només en català.

Al final no va tenir cap opció que parlar amb mi en català. Just abans que em pugi la mosca al nas. Però la cosa no va acabar aquí. La noia de la veu rosa volia venjança. El tema que li havia explicat - en el meu català pot ser no perfecte, però clar segur - no li quedava de tot clar. Em donava la sensació que volia jugar amb mi (a part de deixar anar unes rialles simpàtiques). Ja em treia de mare, però vaig respirar profundament i vaig començar a explicar-li l'assumpte de fil i ronda, més a més lentament (com el pare expliqués un mecanisme complicat d'alguna maquinària al seu fill de cinc anys) i amb una paciència esforçada.

- Vale, ara entenc, em va dir la noia. Li trucarem quan tingués el tema resolt...




Ara diria que la veu s'havia posat més negre que rosa...

La meva companya de la feina em diu que "aquesta gent no té una intenció dolenta; que no ho fan expressament".

 "Ja ho sé, Maria", li dic. "Però no és la primera vegada, i ja comença a cansar-me", i vaig començar a reflexionar en un tema molt important " La integració i la llengua catalana"...


* cada dia estic aprenent frases fetes en català (un de les coses més curioses de la llengua catalana per a mí. m'encanten les frases fetes), per això he fet servir alguns aquí.

7 comentaris:

  1. I perquè no li deies que en castellà no l'entenies?....un bon cop baix

    ResponSuprimeix
  2. Quan llegeixo els teus relats (i ho faig sempre) m’agrada trobar-hi petites frases amagades que, conscient o inconscientment, deixes caure dins el text. Aquesta vegada la frase, molt evident, és “ ... ploro i ric quan no n'hi ha cap raó (gràcies als canvis)...” és la millor manera d’expressar la noticia de la teva tornada.
    A més del meu udol acostumat, aquest cop l’acompanyo d’una forta abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. No te preocupes Lale Mur es una cuestión de cortesia. ;-)

    PD. Per cert, com saben que Lale Mur és estranger? Jo tenia un professor que es deia Mur...

    ResponSuprimeix
  4. Et dic el mateix que en Garbi, estaria bé que a la próxima le diguesis.

    ResponSuprimeix
  5. Déu n'hi do com hi vas amb el català! Aviat l'escriuràs més bé que el nadius. Premi a la perseverança, fent que la noia et contestés en català.
    Per cert, m'alegro de tornar-te a veure per aquí.
    Petonets

    ResponSuprimeix
  6. Aquesta és una lluita de llarga durada. Persones com tu ( sense ànim de fer-te la pilota) són les que ajuden a normalitzar la situació
    I, certament, Lale Mur podria passar per un nom de la plana de Vic.
    a reveure

    ResponSuprimeix
  7. Agraïda, a tu i als "meus" aprenents de català, de l'esforç, la paciència i la constància que invertiu en la nostra pobra i maltractada llengua. Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...