La tortura mental

Té una tempesta enorme al seu cap. Un embolic de color gris. Està atrapada dintre de les parets grises que el ha creat sol. El més greu de tot és que no sap veure una solució ràpida i duradera. La felicitat no és perfecte, ja ho sap.

Generalment es considera molt feliç i afortunat. Però que pot dir sobre les vuit hores que passa fent coses que no estima gens, mentrestant menjant el seu cervell amb preguntes innumerables: sense respostes que li tranquilitzin. Paciència, piensa, paciència. Però el que passa és que ni tans sols ell mateix sap a que espera. Perdut al món real, es sent inútil.