18/1/11

La tortura mental

Té una tempesta enorme al seu cap. Un embolic de color gris. Està atrapada dintre de les parets grises que el ha creat sol. El més greu de tot és que no sap veure una solució ràpida i duradera. La felicitat no és perfecte, ja ho sap.

Generalment es considera molt feliç i afortunat. Però que pot dir sobre les vuit hores que passa fent coses que no estima gens, mentrestant menjant el seu cervell amb preguntes innumerables: sense respostes que li tranquilitzin. Paciència, piensa, paciència. Però el que passa és que ni tans sols ell mateix sap a que espera. Perdut al món real, es sent inútil.

4 comentaris:

  1. en aquestes vuit hores val més que pensi en coses maques i no en les que no pot abastar....buidar el cervell sempre ha estat una tasca difícil, però no impossible

    ResponSuprimeix
  2. Sovint, quan tenim uns grans núvols de tempesta sobre el cap, el millor és escampar la boira, una frase que sempre m'ha encantat.

    ResponSuprimeix
  3. Cuan te capficas en una cosa malament, tens que deixar que la fantasia te ompli no els nuvols.

    ResponSuprimeix
  4. Un s’ha de tranquil•litzar i fer les coses més simples més senzilles.

    Salut.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...