 |
| Waris Dirie |
Aquest matí, mentre llegia algunes notícies mundials, vaig trobar-me amb un nom d’una ex model somali, Waris Dirie, qui va deixar la seva carrera com a model per dedicar-se als activitats humanitaris, lluitant contra la mutilació genital femenina a l’Àfrica. Va escriure un llibre – “Desert Flower” que parla sobre la seva vida i la circumcisió femenina que va viure quan tenia només cinc anys.
La paraula de la mutilació genital femenina ha portat a la meva memòria el dia quan vaig assabentar-me sobre aquell acte tan inhumà i injust, una nit d'abril anglès, durant un de les soirees de la feina, mentre parlava amb un company meu, un noi kurd d'Iraq.
Mentre m'explicava del seus plans futurs de casar-se amb una de les noies de veïns que la seva mare li havia trobat a l'Iraq, li va escapar el tema de circumcisió de les dones kurdes de la seva comunitat (estava bastant begut i massa sincer). Em va deixar bocabadada i estupefacta totalment. Em vaig sorprendre i enrabiar enormement el motiu darrere d'aquesta tradició social/religiosa/cultural. Em va explicar en Mahmud que és una tradició kurda molt important per a les famílies. Com que els homes de Kurdistan han de passar molts dies fora de casa, no volen que les dones tinguin relacions sexuals il·lícits amb els altres homes. "És el motiu principal d'aquesta ablació", va dir-me ell sense cap mena de vergonya i remordiments a la seva cara. La ràbia i impotència que donaren aquesta conversació em començava a escanyar . "És la nostra tradició", em va dir ell, "cada poble té les seves tradicions, i és la nostra. El teu pot tenir unes que poden estranyar als europeus també", em va mussitar ell.
Tenia la raó. Les persones no som responsables de les tradicions dels nostres pobles. Però sí que som responsables si practiquem alguna d'elles que pot danyar a la salut de les altres persones que han de passar per aquesta brutalitat. Em vaig adonar que realment estava furiosa més amb ell que amb el seu poble. Pel seu comportament tan tranquil, i la seva explicació tan naïf i sense vergonya. Un noi que portava gairebé set anys afora de l'Iraq, un noi culte, i conscient de les coses justes i injustes, de les pràctiques sanes, i les perilloses.
Però, a vegades el por de perdre la identitat nacional fa que les persones es lliguin encara més amb les tradicions religioses, socials i culturals; i a vegades per a les persones com a en Mahmud és difícil deslligar-se del seu món familiar i cultural. "Em dirien traïdor" em va mormolar en Mahmud, com que endevinés els meus pensaments aquell moment.
Cap país té dret d'imposar les seves maneres de funcionament als altres països, molt diferents que siguin. Però al mateix temps cap tradició té dret de perjudicar les vides dels humans, i inferioritzar a les dones. Cada vegada més, el nostre món necessita més educació i més sensibilització! i quan la sensibilització es duu a terme per part de les persones locals, educades i informades, la transició i abolició de les normes i tradicions què siguin injustes i contra la humanitat poden realitzar amb més facilitat. Però, què fer si les ments no volen obrir-se?...
* El febrer 6 és el Dia Internacional de "Tolerància Zero" a la Mutilació Genital Femenina
* Per més informació sobre la mutilació genital femenina, aquí.
* La pel·lícula basada al llibre de Waris Dirie
© Lale Mur
La paraula de la mutilació genital femenina ha portat a la meva memòria el dia quan vaig assabentar-me sobre aquell acte tan inhumà i injust, una nit d'abril anglès, durant un de les soirees de la feina, mentre parlava amb un company meu, un noi kurd d'Iraq.
Mentre m'explicava del seus plans futurs de casar-se amb una de les noies de veïns que la seva mare li havia trobat a l'Iraq, li va escapar el tema de circumcisió de les dones kurdes de la seva comunitat (estava bastant begut i massa sincer). Em va deixar bocabadada i estupefacta totalment. Em vaig sorprendre i enrabiar enormement el motiu darrere d'aquesta tradició social/religiosa/cultural. Em va explicar en Mahmud que és una tradició kurda molt important per a les famílies. Com que els homes de Kurdistan han de passar molts dies fora de casa, no volen que les dones tinguin relacions sexuals il·lícits amb els altres homes. "És el motiu principal d'aquesta ablació", va dir-me ell sense cap mena de vergonya i remordiments a la seva cara. La ràbia i impotència que donaren aquesta conversació em començava a escanyar . "És la nostra tradició", em va dir ell, "cada poble té les seves tradicions, i és la nostra. El teu pot tenir unes que poden estranyar als europeus també", em va mussitar ell.
Tenia la raó. Les persones no som responsables de les tradicions dels nostres pobles. Però sí que som responsables si practiquem alguna d'elles que pot danyar a la salut de les altres persones que han de passar per aquesta brutalitat. Em vaig adonar que realment estava furiosa més amb ell que amb el seu poble. Pel seu comportament tan tranquil, i la seva explicació tan naïf i sense vergonya. Un noi que portava gairebé set anys afora de l'Iraq, un noi culte, i conscient de les coses justes i injustes, de les pràctiques sanes, i les perilloses.
Però, a vegades el por de perdre la identitat nacional fa que les persones es lliguin encara més amb les tradicions religioses, socials i culturals; i a vegades per a les persones com a en Mahmud és difícil deslligar-se del seu món familiar i cultural. "Em dirien traïdor" em va mormolar en Mahmud, com que endevinés els meus pensaments aquell moment.
Cap país té dret d'imposar les seves maneres de funcionament als altres països, molt diferents que siguin. Però al mateix temps cap tradició té dret de perjudicar les vides dels humans, i inferioritzar a les dones. Cada vegada més, el nostre món necessita més educació i més sensibilització! i quan la sensibilització es duu a terme per part de les persones locals, educades i informades, la transició i abolició de les normes i tradicions què siguin injustes i contra la humanitat poden realitzar amb més facilitat. Però, què fer si les ments no volen obrir-se?...
* El febrer 6 és el Dia Internacional de "Tolerància Zero" a la Mutilació Genital Femenina
* Per més informació sobre la mutilació genital femenina, aquí.
* La pel·lícula basada al llibre de Waris Dirie
© Lale Mur
