3/2/11

La lluita contra l'ablació femenina

Waris Dirie

Aquest matí, mentre llegia algunes notícies mundials, vaig trobar-me amb un nom d’una ex model somali, Waris Dirie, qui va deixar la seva carrera com a model per dedicar-se als activitats humanitaris, lluitant contra la mutilació genital femenina a l’Àfrica. Va escriure un llibre – “Desert Flower” que parla sobre la seva vida i la circumcisió femenina que va viure quan tenia només cinc anys.  



La paraula de la mutilació genital femenina ha portat a la meva memòria el dia quan vaig assabentar-me sobre aquell acte tan inhumà i injust, una nit d'abril anglès, durant un de les soirees de la feina, mentre parlava amb un company meu, un noi kurd d'Iraq.

Mentre m'explicava del seus plans futurs de casar-se amb una de les noies de veïns que la seva mare li havia trobat a l'Iraq, li va escapar el tema de circumcisió de les dones kurdes de la seva comunitat (estava bastant begut i massa sincer). Em va deixar bocabadada i estupefacta totalment. Em vaig sorprendre i enrabiar enormement el motiu darrere d'aquesta tradició social/religiosa/cultural. Em va explicar en Mahmud que és una tradició kurda molt important per a les famílies. Com que els homes de Kurdistan han de passar molts dies fora de casa, no volen que les dones tinguin relacions sexuals il·lícits amb els altres homes. "És el motiu principal d'aquesta ablació", va dir-me ell sense cap mena de vergonya i remordiments a la seva cara. La ràbia i impotència que donaren aquesta conversació em començava a escanyar . "És la nostra tradició", em va dir ell, "cada poble té les seves tradicions, i és la nostra. El teu pot tenir unes que poden estranyar als europeus també", em va mussitar ell.


Tenia la raó. Les persones no som responsables de les tradicions dels nostres pobles. Però sí que som responsables si practiquem alguna d'elles que pot danyar a la salut de les altres persones que han de passar per aquesta brutalitat. Em vaig adonar que realment estava furiosa més amb ell que amb el seu poble. Pel seu comportament tan tranquil, i la seva explicació tan naïf i sense vergonya. Un noi que portava gairebé set anys afora de l'Iraq, un noi culte, i conscient de les coses justes i injustes, de les pràctiques sanes, i les perilloses.

Però, a vegades el por de perdre la identitat nacional fa que les persones es lliguin encara més amb les tradicions religioses, socials i culturals; i a vegades per a les persones com a en Mahmud és difícil deslligar-se del seu món familiar i cultural. "Em dirien traïdor" em va mormolar en Mahmud, com que endevinés els meus pensaments aquell moment.

Cap país té dret d'imposar les seves maneres de funcionament als altres països, molt diferents que siguin. Però al mateix temps cap tradició té dret de perjudicar les vides dels humans, i inferioritzar a les dones. Cada vegada més, el nostre món necessita més educació i més sensibilització! i quan la sensibilització es duu a terme per part de les persones locals, educades i informades, la transició i abolició de les normes i tradicions què siguin injustes i contra la humanitat poden realitzar amb més facilitat.  Però, què fer si les ments no volen obrir-se?...


* El febrer 6 és el Dia Internacional de "Tolerància Zero" a la Mutilació Genital Femenina
* Per més informació sobre la mutilació genital femenina, aquí.
* La pel·lícula basada al llibre de Waris Dirie



© Lale Mur

8 comentaris:

  1. això no és una tradició, és una brutalitat que s'arrossega de per vida. Ja és prou dura la vida com perquè ens treguin les coses que ens poden fer gaudir, apart del risc que comporta. El problema més greu és que encara se'n fan moltes.

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha coses contra les que cal lluitar aquí i on sigui, i la submissió de la dona i la seva mutilació no són tradicions, són aberracions. Igualment si es fes amb un home. O sigui que cal donar molt de suport a les persones que lluiten perquè això deixi de passar. Normalment quan el nivell de vida puja es van abandonant aquestes pràctiques ancestrals, de la mateixa manera que per fer-los entendre que és una bestiesa cal demostrar-los que no sempre "s'ha fet així", que hi ha un moment en què comença i també hi pot haver un moment que pot acabar. Ara que mentre seguim considerant les persones com una possessió, malament rai! :(

    ResponSuprimeix
  3. Només de pensar-hi m'esgarrifo!
    Als que hi estan d'acord els haurien també de tallar alguna cosa...

    ResponSuprimeix
  4. Fa temps en van envia un correo amb aquet vidio, es impresionant.

    ResponSuprimeix
  5. El que no puc entendre es com uns pares son capaços de fer aquestes coses, per molta tradició que sigui, més aviat crec que es falta d’informació i de formació. :o(

    ResponSuprimeix
  6. Mira, parafrasejant al Cipolla, "Donar cultura aun salvatge no el torna un salvatge civilitzat, el torna un salvatge justificador..." (la original és molt millor...)

    ResponSuprimeix
  7. Hola Lale, amb el tema de l'ablació es veu clar que per damunt de les tradicions, per molt tradicions identitàries que siguin, hi ha, hi ha d'haver els drets humans. Tens raó que el millor és fer-ho des de dins, amb la sensibilització local (vaig veure un cop un reportatge molt interessant sobre el tema), però crec que s'haurien de poder prohibir aquestes pràctiques. No és imposar les pràctiques d'un país a un altre, sinó les pràctiques dels drets humans, que per definició són universals, encara que el seu origen sigui occidental (algun origen havia de tenir): "Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral."

    Per cert, al·lucino de com escrius amb només 2 anys i mig de ser a Catalunya...

    ResponSuprimeix
  8. Encertada reflexió la que has fet, Lale
    ës evident que en nom de la tradició es poden arribar a fer autèntiques barbaritats.
    Penso que aquesta és una lluita que ens pertany a tots
    bon cap de setmana

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...