Acabo d'acordar-me de les nostres hores de muntatge i desmuntatge de Kalashnikov a una de les aules del col·legi. Amagat no, és clar. Amb l'ajuda del professor de entrenament de combat bàsic. Doncs, és una història bastant llarga, i la us explicaré demà amb més calma.
Recordo les explicacions del meu cosí a Nicaragua en plena revolució sandinista i com narrava la mort d'un company que va disparar a la Guardia Nacional quan van entrar a classe i aquests van contestar sense pensar-s'ho dues vegades...
ResponEliminaNo hi ha res més trist que robin la infantesa a base d'armes.
unes classes no massa profitoses....a menys que algun dia et salvin la vida
ResponElimina...és increïble, jo no m'ho imagino! Terrorífic!
ResponElimina