3/11/10

Relat de poemes: Dos móns

Hi ha dues persones,
Les dues residents,
Empadronades al meu cos,
Endinsades a la meva ànima:
Una normal, l'altra fóra de normal, 
***
Una té una feina decent, l’altra “una pèrdua de temps”.
Una prefereix l’estabilitat,
L’altra mor de ganes de ser un ocell,
Un ocell llibre 
I volar a on volgués, i quan desitgés,
Volar a on la poden necessitar,
I donar la vida per una lluita
La lluita contra la pobresa:
La pobresa de les ments tancades,
Dels cors tacats,
De les mans plenes de diners mal guanyats,
I mal gastats.
***
Una adora la bellesa,
L’altra la mira amb menyspreu,
Una fa servir el maquillatge,
L’altra ni tan sols renta la cara,
Per no malbaratar l'aigua
***
Quan una es dorm,
L’altra està més desperta que la llum.
***
Hi ha poques coses que les uneixen:
La mateixa família, la intranquil·litat de la ment,
I un amor etern,
Per tu
L’únic persona que les coneix,
L’únic persona que les estima,
Per les qui són i per les qui volen ser.







© Lale Mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...