16/11/10

Què faries tu?

M’han enxampat. S’ha caigut la màscara que portava durant tots aquells temps. Era la màscara o la meva ingenuïtat? No n’estic segura.

Durant la conversa de migdia a la cantina de la feina, hem parlat de les feines domèstiques i d’incapacitat i/o la manca de voluntat per part de la majoria dels mascles a col·laborar en la neteja a casa. Un tema favorit de la meva mesa, a part del sexe és clar. Però avui una amiga va fer un comentari que em va deixar especialment il·lusionada: la possibilitat de tenir una persona a casa per fer la neteja per un par de hores de setmana, mentre jo pugui dedicar els meus temps a les altres coses. Algú em va recomanar la seva personal de neteja; i la idea em va agradar moltísim. “Dóna’m el seu número, noia, que em servirà de meravella. No tinc gaire temps per fer una neteja durant la setmana”. Estava tant il·lusionada (tenint en compte que el sou que cobrava la senyora era dintre del meu pressupost) que he oblidat de la meva màscara, i la màscara aprofitant de la situació – el punt feble d’una dona treballadora - s’ha caigut just davant dels meus amics.
“Com pots contractar a algú així, pagant-li quatre duros, sense la seguretat social i sense cotitzar? Com pots canviar els teus principis així en un segon? Sempre parles dels principis democràtics, justícia, de la ètica, la força de la llei i ara vols pagar a algú sense cotitzar?” un discurs inesperat per part d’un amic meu que em va deixar amb una cara vermella com un tomàquet.
Ell tenia tota la raó, malgrat del fet que la majoria dels meus amics en tenien contractada a una a casa.“Però i vosaltres què?”, estava descoberta totalment, i no se’m va acudir una altre pregunta.  “Nosaltres no parlem de la llei i justícia contínuament com a tu, jaja”.  M’he convertit al centre de burles de la mesa.

Són molt llestos els meus amics. Llestos quan els va bé.

Però després he començat a reflexionar-hi i pensar si realment ho faria jo.
Estic conscient del fet que hi ha molts immigrants a Catalunya que no tenen la sort de tenir permís de treball i els falten papers per poder treballar. Però ells també han de menjar i viure. Si no poden treballar, com poden menjar? Però d’altre costat, (un comentari que ha fet un dels amics), treballant a la casa meva (o a casa d’una altre persona), hi ha possibilitat que tinguin una accident a la feina. Què passaria en aquest cas?
Però això és també veritat, és que donar-la una feina “oficial i legal” significaria haver de pagar molt més i unes millors condicions. No ho podria permetre ni jo, ni els meus amics, és clar. Tant de bo fos tan fàcil.

I em vaig adonar que hi ha llacunes i dubtes als meus principis i la meva ideologia. Pensant-ho bé malgrat que em facilitaria la vida tenir una senyora de neteja a mi casa, em nego a contractar-la ara mateix.
No obstant això, no estic segura si tornaria pensar-hi quan un dia tingués nens i una família més gran.


Què faries tu?


* La font d'imatge: http://www.acpasion.net/foro/showpost.php?p=531359&postcount=1851


© Lale Mur

6 comentaris:

  1. Vaja, és una conversa que també he tingut. No sé si et serà útil. Jo necessitava una persona 4 hores a la setmana i vaig trobar la G., una pèrit agrònom hongaro-romanesa veïna meva i amb necessitat de tenir feina. Vaig mirar d'assegurar-la, però el mínim que podia eren 20 hores. Evidentment a casa meva no fa 20 hores, o sigui que una cosa és compartir els excedents de la meva família i una altra pagar per la part que "no em toca". O sigui que la G. ve a casa i no la tinc assegurada. Però si està malalta li pago igual, li pago també les vacances i la "doble" d'estiu i Nadal. La vergonya és que jo no pugui cotitzar per la part que em pertoca de la seva feina. Si n'he parlat amb algú, em diuen que sóc idiota, fins i tot els més "esquerranosos". I jo, ho tinc molt clar, no salvaré el món, però no em caurà la cara de vergonya tampoc. :)

    ResponSuprimeix
  2. Doncs jo no ho veig tant malament contractar una persona perquè et doni un cop de mà amb la feina de la casa, o per cuidar els nens, o una persona gran...
    Només has d'arribar un acord amb ell/a pel sou. Molta gent vol cobrar amb negre i els hi està bé no tenir cap tipus de contracte, i si no és així, també es pot parlar i donar-la d'alta a la seguretat social tenint així tots els drets que es mereix.
    Parlant, la gent s'entén.

    M'agrada el blog!

    ResponSuprimeix
  3. Segons les hores que treballi per a tu, no cal contracte ni seguretat social. Amb 2 hores al dia, no cal. Normalment, aquestes persones atenen diverses cases o oficines, i alguna les dóna d'alta. La que tinc jo es pot permetre tatuar-se celles, parpelles, aprimar-se a Natur House, posar-se filferros a les dents (que les té bé) i viatja més que jo.
    És una bona cosa fer feines, i no ens ho sembla.

    ResponSuprimeix
  4. Sóc aquí de nou. Al comentari m'he deixat de dir que li pago tot l'any, encara que sigui jo tres mesos fora a l'estiu, que hi sóc. I si viatjo per qualsevol motiu, pago sempre. Això augmenta el que ella rep, perquè els altres llocs on va només li paguen les hores fetes. Que serveixi d'exemple.

    ResponSuprimeix
  5. Clidice: hola, gràcies pel teu comentari. M'encanta. Perquè m'ha ajudat molt aclarir algunes coses per a mi. I crec que si algún dia ho faig, faria el que fas tu, pagant-li els dies de vacances, i de baixa per malaltia. No veig altre manera de fer-ho, perquè tampoc la necessito per vint hores a mi casa. Necessito només un par de hores a setmana.Doncs, moltes gràcies una altre vegada.

    MeiA: benvolguda al meu bloc. tens tota la raó dient que parlant tot s'arregla. però el que em amoïnava era el fet de no poder assegurar-la i no poder cotitzar. gràcies pel teu comentari.

    Olga: moltísimes gràcies per compartir el seu cas amb mi. A veure que decideixo al final.

    ResponSuprimeix
  6. Contracte una empresa de neteja, ells porten la dona d`afers i els productes químics. El preu és una mica més costòs però tens altres assegurances

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...