15/11/10

La crisi xarxera

- Hola, cunyat!
- Hola. Que et passa alguna cosa?
- Perdona que et molesto a aquesta hora. Ja ho sé que és molt tard, però em pots fer un favor molt, molt gran?
- Digues-me, digues-me. Què vols aquesta vegada? Ja veurem si puc fer-ho o no.
- Em pots obrir el bloc meu des del teu portàtil i fer una entrada del meu nom?
- Per què? estàs boja? Ets una blocaire obsessionada. Ho sap el teu marit, oi?
- Vinga, no tinc gaire temps, i és molt tard.
- Per què no ho fas tu mateixa? No estàs a casa?
- Estic vivint una crisi xarxera a casa. No ens va la xarxa i és molt tard sortir afóra. He estat molt ocupada a la feina. Estic molt nerviosa i no puc dormir. He de publicar el relat d'avui...
- Venga, va, no ploris. D'acord, ho faré, però que sigui la última vegada.
- Ets el millor cunyat del món. Mira, t'ho dicto...


© Lale Mur

4 comentaris:

  1. Ja és ben cert que hi ha cunyats que valen un imperi!

    M'ha agradat el teu bloc, t'aniré seguint.

    *Sànset*

    ResponSuprimeix
  2. jajajja, això si que és està ben enganxada el blog!

    ResponSuprimeix
  3. Hola, Sànser i utnoa...Gràcies pels ànims i m'alegro de veure-vos al meu bloc :) Seguiré el vostre bloc també :)

    MeiA: la veritat és que sí, a vegades em dóno por i tot. no está gaire bé ser tan enganxada :) Salutacions x

    ResponSuprimeix
  4. ostres podrem soportar la crisi economica pero la de la xarxa....seria impossible de superar

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...