L’Eurovisió i la llibertat d’expressió
Azerbaidjan és un lloc perillós per als periodistes d’Eurovisió.Quan Europa està intentant sobreviure a la crisi econòmica, Azerbaidjan , el país post-soviètic a la vora del mar Caspi, està vivint l’eufòria de l’ Eurovisió. La qual va acompanyada amb mil milions de dòlars gastats per organitzar el festival de la cançó d’Eurovisió 2012 a terres azerbaidjaneses. Un capital que ve del pressupost nacional, és clar. Diners, obtinguts gràcies als ingressos petroliers.
Aquesta problemàtica resulta bastant inquietant per als ciutadans d’aquest poble i no és l’única que m’alarma. La construcció de “la Sala de Cristall” de 23.000 seients , on tindrà lloc el festival, ha ocasionat fins i tot més desgràcies: l’expropiació de les cases, l’evicció forçosa i il•legal de les famílies de les seves pròpies cases. Tot això per donar conèixer Azerbaidjan al món sencer.
El que realment em fa gràcia és la ingenuïtat del govern azerbaidjanès en aquest respecte. El govern ni tan sols podia imaginar-se que rebria tantes crítiques per part dels activistes nacionals i internacionals amb respecte als abusos dels drets humans que hi està ocorrent. Quan la terra dels focs naturals s’està preparant activament a rebre diferents periodistes de més de 40 països del món per poder demostrar que la seva hospitalitat no té límits, els seus periodistes s’estan vivint temps escandalitzats i perillosos.
Khadija Ismayilova, la periodista del canal independent de Ràdio Llibertat, va ser la víctima d’un xantatge organitzat per part del govern azerbaidjanès fa uns dies. La periodista estava investigant la suposada corrupció i els ingressos de la família del president azerbaidjanès – Ilham Aliyev – als projectes lucratius de la construcció per al festival de la cançó d’Eurovisió. Just abans del Dia Internacional de la Dona, que es celebra en gran al país, Ismayilova va rebre una carta amb unes fotos de caràcter personal al seu domicili, amenaçant-la amb avergonyir-la en públic si ella no deixava d’indagar en l’assumpte financer del President. Veient que l’amenaça no funcionava gens, un vídeo sexual de la periodista va aparèixer després d’uns dies en una pàgina web pública, tot i que falsa i creada recentment.
Els activistes dels drets humans estan demanant que el govern azerbaidjanès investigui aquesta qüestió tan aviat com sigui possible, tot i que desafortunadament el cas de Khadija no és el primer o l’únic. És una pràctica ben utilitzada pels autoritats azerbaidjanesos: La intimidació i l’amenaça han obligat alguns periodistes fins i tot escapar del país. L’any passat un periodista Rafig Tagi va ser apunyalat brutalment davant de casa seva. Per silenciar la veu de la veritat el govern azerbaidjanès continua empresonant els periodistes i blocaires que expressen les seves opinions no-conformistes.
La felicitat de alguns dels meus compatriotes, causada per la victòria d’Azerbaidjan a l’Eurovisió l’any passat, m’havia horroritzat profundament. Tanmateix aquest any em conformo amb el fet que (a través d’aquest festival absurd) el món està coneixent Azerbaidjan amb totes les seves realitats.
*en realitat, l'article va ser escrita el més de març i els esdeveniments van passar no "fa uns dies", sinó fa més d'un mes.
