19/2/11

La meva cara

"No arrufes les celles", em diu una amiga molt maca. "No les arrufes, mai. Si no, molt aviat tindràs unes arrugues molt profundes.

"Rius massa, noia. Has vist quantes arrugues d'expressió tens a la teva cara? Quan rius, els teus ulls semblen a un mapa topogràfica d'Espanya. Para de fer ganyotes! T'ha dit mil vegades, si tens mantenir la teva cara jove, limita't a riure dintre del teu cor i mostra un somriure suau sense haver de moure molt la pell fina sota els teus ulls", em torna repetir un altre dia la meva amiga d'ulls preciosos i de cara inescrutable.

Però una cosa no sap que, per molt que m'esforço a amagar els meus sentiments, i no exhibir-los damunt la meva cara, no ho aconsegueixo de cap manera. És com demanar-me no pensar i no existir...

* Un relat molt fictici. La meva mare em diu que sóc la noia més bella del món, o sigui que això no és relevant per a mi :)) jeje
* Falten només 30 minuts fins a la mitjanit. Quasi em rajo (es diu així en català o pot ser és castellanisme?) avui. Encara bo que he conseguit a publicar-lo.


© Lale Mur

4 comentaris:

  1. No importen les arrugues sinó un bon somriure!

    ResponSuprimeix
  2. tant de bo quan ens morim estem plens d'arrugues de les moltes rialles aconseguides.
    L'hora no importa....el que importa és el fet. Ho aconseguiràs.

    ResponSuprimeix
  3. Les arrugues de l'entrecella frunzida procuro evitar-les no enutjant-me mai massa, les del riure em semblen magnífiques i les cultivo rient molt :)

    Ah! i 'rajo' si que és un castellanisme, de fet fins i tot és argot. Però no passa res dona, poc a poc :)

    ResponSuprimeix
  4. jo de tu preferiria riure tant que semblés una pansa, que no pas estar sempre seria i tenir un cutis perfecte.
    Una abraçada cuca, Irina

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...