5/2/11

?

Estic massa nostàlgica aquest matí. Acabo d'escoltar una veu preciosa cantant una canço preciosa. Preciosa, però massa conflictiva, plena d'històris dolentes del passat. Històries del meu poble. Estic tipa dels conflictes, estic tipa de sentir els sentiments de odi, i ràbia vers a la nació que en realitat no ha fet res, només ha cregut al seu govern i ha deixat que li mentissin, ha deixat que li controlessin. Vull pau a la terra, en vull per tots els pobles. No crec en odi, però ara mateix estic odiant al poble enemic. El poble que ens ha deixat un milion de refugiats, i desplaçats, ens ha deixat un llegat que la meva generació no pot resoldre, encara menys la generació vinent. No vull fronteres; no vull saber a qui pertènyer aquella canço; no vull imaginar qui vivia en aquestes terres dos mil anys enrere......No vull ser responsable de respondre les preguntes inadeqüades...

* un post escrit a les 00:15 del matí.
* voleu entendre'm? aquí, aquí i aquí i aquí

3 comentaris:

  1. Les guerres es lo pitjo d'aquet mont, pero hi ha tans interesos que els gobernants no miren al poble, solament a ells.
    Una pena el que passa, tan maco que serie que tots visquesin com germans!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Lale reina tots hem tingut un dia nostàlgic i massa desgradable, i les guerres són la pitjor cosa del món.
    Des d'aqui a casa meva t'envio una enorme abraçada i un desig de pau.

    ResponSuprimeix
  3. Les guerres són abstractes a les notícies. Parlen de milers de morts, de desplaçats... però poca cosa més. A vegades una portada però sempre un retall de premsa.
    Quantes tragèdies en cada línia?
    Per construir la pau, com dius, primer s'ha de fer justícia... però qui la farà? Avui també tinc un dia desanimat, i més llegint els teus relats punyents.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...