1/2/11

Una nació dividida

abans i actualment
El noi amb el seu accent dolç i meridional s'acosta a mi amb un tros de paper reciclat i em diu que m'havia dedicat un poema. M'encanten els poemes; això deu venir genèticament del meu pare, qui quan era més jove dedicava un munt de poemes revolucionaris al meu país i també poemes d'amor a la meva mare. Tot i que, no tinc el mateix talent que té ell, em limito a llegir poemes, en lloc d'escriure'ls.

Obro el paper quadriculat, i contemplo les lletres belles dibuixades damunt d'aquest paper de color beix. Tot i ser a la meva llengua materna, què és la seva també, no puc llegir-lo bé. Està escrit amb les lletres pèrsiques.

Allà mateix, entenc el dol del seu cor que es converteix al meu dol també. Aquest noi de carn i sang azerbaidjanès de la ciutat preciosa de Tebriz havia viscut tota la seva vida jove sota de la ocupació d'Iran . No va poder ni parlar, ni estudiar la seva llengua materna - azerbaijani. Era un dels vint-i-cinc milions d'azerbaidjanis vivint a Iran, el 40 per cent de la tota la població iranià. La part nord-oest d'Iran històricament eren terres azerbaidjanesos, fins a l'any 1828 quan dos països (Rússia i Pèrsia) van dividir l'Azerbaidjan en dues parts: l'Azerbaidjan del Nord, i L'Azerbaidjan del Sud que encara segueix sota l'ocupació d'Iran.

Més fort de tot és que el món sencer no ho sap.
 
Azer, és un dels alguns azerbaidjanesos del sud que havien aconseguit escapar de la dictadura de Iran. Molts no ho poden fer. La presó iranià està ple dels presos azerbaidjanesos, a punt de ésser castigats per parlar a la seva llengua, per practicar les seves tradicions, o simplement per dir que són azerbaidjanesos, no iranians. A l'Iran està totalment prohibit fer classes d'azerbaidjani; no hi ha cap canal de TV o ràdio que sigui a la llengua materna de més de 25 milions de persones; la policia deté els meus compatriotes només per fer trobades comuns, o uns reunions d'amics.

El que més em fa ràbia són les declaracions sobre algunes coses "perses": les catifes perses (que en realitat són d'Azerbaidjan), el caviar iranià ( la mateixa explicació s'hi aplica aquí també), els científics, poetes, escriptors, inventors etc. iranis (en realitat venen de les terres azerbaidjaneses).

***

Fa uns dies, vaig veure un post a l'internet que comparava l'Azerbaidjan del Sud amb la Catalunya. El podeu llegir en anglès aquí.

Comparteixo els sentiments d'identitat dels meus amics catalans. Entenc la desolació que pot causar la manca de llibertat i la manca de reconoixement de la teva identitat. Vaig viure la mateixa història dintre de la Unió Soviètica, i ara els meus compatriotes de la part sud del meu país ho esten vivint ja fa dos sigles.


-----------------------------------------
* Sóc conscient del fet que aquest post/relat és un altre gargot caòtic meu. No he tingut temps de polir-lo. La feina, estudis, casa, fer sopar, etc. la vida :) Espero que em perdoniu.

* Aprofitant d'aquest post, agraeixo moltíssim a Leblansky que va recomanar el meu bloc al seu. És un honor per a mi ser llegits per vosaltres.

* Gràcies a Garbi per donar-me ànims per continuar. Les seves paraules sempre han sigut engrescadores per a mi.

* Gràcies per totes les persones que em llegiu, i feu comentaris. Ja ho se que encara em costa escriure bé, (i a vegades no m'expresso bé) però cada vegada que veig comentaris, m'animo a fer més gargots.  Com la Clidice diu, "
una llengua no és només escriure-la bé o parlar-la bé, és, sobretot parlar-la molt i escriure-la molt", o sigui que escriuré malgrat que siguin dolents ;)

* Us deixo escoltar una jazz-woman azerbaidjanesa. sempre poso sus vídeos, perquè del youtube no puc fer enllaç d'altres artistes. 

© Lale Mur



3 comentaris:

  1. Hola Lale Mur,
    m'ha fet molta gracia la teva presentació de perfil. Jo també estic intentant aprendre el catalá I millorar-lo, peró lo parlo e l`escriC poquet.

    Una abraçada e grácies per passar pel meu blog!

    ResponSuprimeix
  2. Alguns ens hem enganxat al teu bloc per l'autenticitat dels teus apunts........i a mi personalment m'encanta trobar aquestes petites errades ortogràfiques que donen molta realitat a l'escrit. De vegades la perfecció no és del tot bona, és per això que no t'has de preocupar per res més que d'escriure. Jo sóc català de mena i també faig moltes faltes....;)

    ResponSuprimeix
  3. Lale, dius que el teu relat és un “gargot caòtic”. Estàs equivocada. És un relat magnífic que m’ha fet pensar (i treballar) una bona estona. He anat a Google Earth, a Wikipedia, i he estat llegint la Historia del teu País. Soc especialment sensible a la malmesa llibertat de molts pobles. Quantes hores necessitaríem ara per parlar-ne! En el meu primer comentari et deia que benvinguda a Catalunya, però si et plau no perdis mai els teus orígens (ja saps que qui perd l’origen, perd Identitat).
    Respecta a Aziza Mustafa, m’ha semblat una gran pianista i m’ha agradat aquesta fusió entre el jazz i la, suposo, musica popular. Llàstima de no entendre la lletra.
    Salut!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...