4/3/11

L'Anglaterra i els somriures

Avui he entès per que les angleses son unes compradores tan compulsives (al parer meu, son al primer lloc mundialment). A mes tenen tant d'estil. Durant tots els dies de la setmana els pot veure comprant. Pensava que l'única raó seria el fet que no hi ha moltes coses que fer afora. El temps  no els ho deixa. No sabia sobre la segona raó, i pot ser la raó principal. Tots/totes els/les venedors/vendedores et tracten d'una manera tan simpàtica que et dona vergonya de no comprar les seves mercantils. Mai falten els seus somriures tan reals i tan convincents...


Acabo de venir de centre de compres d'una ciutat anglesa. He tingut la temptació de comprar-me unes coses (però nomes unes, molt poques de veritat). Les he comprades, tot i que em sento bastant culpable (son necessitats em dic, i aixi estic mes convençuda)

7 comentaris:

  1. Es clar que si, pensar en un mateix, de tant en tant, està be.
    En quan a lo dels venedor simpàtics i amables, per aquí no abunden.

    ResponSuprimeix
  2. algun caprici ens hem de donar per poder viure feliçment........però no et passis...;)

    ResponSuprimeix
  3. Veient la reina d'Anglaterra i altres anglesos no sé d'on surt la llegenda urbana que són gent elegant... ;-)

    Bones compres amb somriure!

    ResponSuprimeix
  4. Cuanta rao tens Galderich, perque pobres van vestits que dan pena.

    ResponSuprimeix
  5. jeje......Galderich, m'has fet riure :) tens tota la rao. tot i que les angleses joves es vesteixen tan be :) gracias pels comentaris tothom! (tinc la tecla anglesa aqui. o sigui que les paraules no portaren accents en aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  6. Els capricis són també necessitats de l`ànima

    ResponSuprimeix
  7. carinyo meu disfruta de la bella anglaterra!
    quina enveja que em fas, però sana eh!
    sobretot no entris amb els meus ulls al Liberty, perquè se't trencaran les mans de tants capricis.
    Un petonàs ben gros

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...