22/3/11

La ganyota per al llibre de Guinness

Si hauria d'escriure algun dia un relat sobre la ganyota, el dedicaria a la meva tieta Zuzu. La Zuzu- una doctora molt respectable de la ciutat - tenia una habilitat extremadament estrafolària. Una habilitat que em donava molta vergonya i em feia odiar-la per això.

Quan quedava amb la meva àvia els caps de setmana, solia sortir amb uns amics del barri de la meva àvia per jugar al patí o anar a comprar uns dolços que anomenaven "xoruz" que literalment significava "gall" perquè la forma que tenia aquells dolços vermells semblava al cap d'un gall. Quan els meus amics venien a buscar-me de casa de l'àvia, li deia que ho facin amb silenci. Jo intentava sortir de casa silenciosament i escapar per la porta principal sense que la meva tieta Zuzu se n'adonés. Xiuxiuejava a cau d'orella de la meva àvia abans de sortir i obria la porta silenciosament. Però quasi mai ho aconseguia. Cada vegada que volia sortir la meva tieta Zuzu em sentia i s'acostava a nosaltres per saludar als meus amics i convidar-los a la casa. Així començaven els meus problemes.

A la meva tieta agradava fer-se graciosa davant dels meus amics o des de la terrassa de la casa, quan érem afora. Quan altres familiars et somreien, ella feia la seva ganyota preferida. La sabia fer una manera que ningú ho podia fer. Sabia transformar la seva cara en una cosa tan espantosa que a vegades els amics que m'acompanyaven em deixaven plantada allà mateix al nostre patí i se'n anaven corrents. La tieta pensava que era una artista, no doctora.

Quan la tieta feia la ganyota, el seu llavi inferior pujava cap al seu nas, i quasi el cobria, mentre el seu llavi superior quedava al seu lloc tranquil dintre del llavi inferior. El seu front s'arrugava d'una manera que li sortien unes arrugues que semblaven unes onades juganeres del mar Caspi. El que més m'espantava era el seu ull esquerra que com a resultat de la seva ganyota mirava cap al lunar fosc que tenia a l'aleta esquerra del nas.

Com una nena, passava tanta vergonya veure la meva tieta fent aquesta ganyota que vaig deixar de trobar-me amb els meus amics al patí de la casa de la meva àvia. Vaig començar a veure'ls a les seves cases. Tenia por que els meus amics pensessin que la meva tieta tenia problemes psicològics.

El que més em preocupa ara és la primera trobada que tindrà la meva tieta amb el meu CTV. Val més començar a parlar-l'hi sobre la Zuzu, per tal que no tingui cap sorpresa dolorosa...

La cançó d'avui aquí

3 comentaris:

  1. si es va adequadament preparat....potser fins i tot graciós.....la infància ha quedat lluny

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies a la ganyota especial ara tens un record que es converteix en matèria literària i que perdura a través del temps.

    ResponSuprimeix
  3. En el món hi ha dos tipus de persones: les que fan ganyotes i les que no. Em quedo amb les primeres

    treu la llengua

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...