15/3/11

Novruz



És la setmana que ella el trobo faltar més que mai. Asseguda al seu sofa groc favorit i extravagant amb uns dibuixos de "buta" de tres colors de la bandera azerbaidjanesa, mira al seu perfil de facebook i el recorda. És la setmana quan ella una i altra vegada recorda de la seva infància més que mai cada any. Els seus companys del institut han pujat a facebook una foto antiga de l'últim dimarts de març abans del dia 21 de 1999. Mira a les cares contentes i les boques plenes de dolçes de Novruz dels seus amics i sense voler cauen les llàgrimes i mullen les seves galtes vermelles, vermelles del calor de la calefacció central que mostra 30 graus. Fa fred a Liverpool el mes de març. No plora perquè és infeliç. Es molt afortunat estar amb en Daniel i més feliç que mai. Plora perquè últimament és molt sensible a totes les coses relacionades amb el seu poble. Més i més, té uns canvis harmonals gigantesc que ja fa nou mesos que li amoïnen enormement.  S'acosta a la pantalla per donar un petò a la foto, però no ho pot fer, perquè la seva barriga que porta un noi mig azerbaidjanès mig anglès no li deixa. Pensa que demà a la feina la imprimirà i la donarà un bon petò a la foto.

Com pot ser a Liverpool ara mateix si al seu poble tothom celebra una gran setmana de l'any. Tots els nens esperan la festa de Novruz amb una alegria incalculable, mentre tots el pares hi es preparen amb un mes d'antelació, cuinant dolços i netejant meticulosament la casa. Novruz és la festa nacional azerbaidjanesa per donar benvingut a la primavera i per deixar tots els mals al passat saltant per la foguera. Els nens dels carrers preparen fustes per cremar aquesta setmana, mentre les noies joves i solteres es troben amb les amigues i posen en pràctica diferents rituals de Novruz...


* el relat no és autobiogràfic, tot i que jo també trobo faltar el meu poble més durant la gran festa nacional Novruz.
* aquesta setmana us en parlaré detalladament, perquè la festa mereix molts relats.
* relat necessita revisió. gràcies per la comprensió ;)



2 comentaris:

  1. les grans diades fora de la terra que ens ha vist nèixer...ha de ser forçosament trist

    ResponSuprimeix
  2. Quan ets fora, fins i tot les festes o les músiques que no t'agradaven mentre vivies al teu país, et semblen meravelloses, perquè et transporten amb els teus. De ben segur que qui viu dins la seva panxa notarà la seva emoció :)

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...