19/3/11

Un somni ben estrany

Ahir vaig somiar que parlava amb en Gaddafi pel telèfon. Li donava uns consells ben assenyats. Li deia que deixés de torturar la seva gent i que no era gaire tard parar de practicar crim contra la humanitat. També li deia en el meu àrab perfecte al meu somni que ja era temps que ell deixés tranquil la seva gent i dediqués la resta de la seva vida fent alguna feina voluntària en un ONG o a la residència dels ancians. Dient això, rumiava si el Tribunal Internacional de Justícia li deixaria a la llibertat. Igual li perdonarien, rumiava al meu son, tal com van perdonar tants criminals internacionals, com a Gorbachov, o Bush per exemple.

Quan vaig terminar el meu discurs telefònic, en Gaddafi em va dir cridant, amb la seva veu esgarrifós i horrorós per descriure: " Tu qui ets per ensenyar-me la vida? Tu què saps de la llibertat? Vés a arreglar les coses del teu país. Tu, que estàs amagada en un poble costaner, llunyà del teu país, sí que pots parlar-ne obertament allà. Si tens gaire coratge, vés al teu poble i parla-hi de la teva llibertat obertament. Només després ja parlarem tu i jo...."

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...