14/3/11

El món m'avorreix

A vegades penso que he de viure en una altre planeta. Un planeta especial, on cada dia és un dia diferent. Cada dia en una feina diferent, amb unes tasques diferents, mentre per les tardes pugui tenir uns hobbis diferents. El meu món laboral m'avorreix. No sóc capaç de fer les mateixes coses per molta temps, una vegada que las puc fer.

Posteriorment trobar-se amb uns amics diferents i anar a uns llocs completament diferents.

Viure en una casa diferent, amb unes decoracions diferents.

Tenir temps suficients per cuinar uns menjars diferents.

Tot i que prefereixo tenir el mateix marit cada dia. Perquè com la meva sogra diu "és millor un boig conegut, que el savi per conéxier".

9 comentaris:

  1. A mesura que anava llegint el teu relat anava pensant amb CTV, sort que al final ho has arreglat!
    De totes maneres estic bastant d’acord amb tu. Només cal pensar el que posem a cada cantó de la balança. Un cop decidit, no t’aturis!
    Salut.

    ResponElimina
  2. Veig que ets una mica cul del Jaumet tu (pregunta-li a l'home que vol dir :P). Jo també en sóc, ho reconec, però al final la rutina sol ser força saludable. Cal trobar l'equilibri. Tant de bo que tinguis una feina creativa :)

    ResponElimina
  3. La rutina mata, és veritat....peró a vegades no som capaços de disfrutar dels petits detalls de la vida, sigui a la feina, amb els amics.....un paissatge, una olor, una abraçada, un gust, compartir experiencies......Sentir-te viva!!
    Una abraçada
    Sol

    ResponElimina
  4. és el que ens toca i si de moment no et cal canviar de marit ja es molt.....

    ResponElimina
  5. Si una se sen viva mai s'aborreix , tens que gaudir del petits plaers que la vida ens proporciona y trobar el seu equilibri.

    Cuidat i disfruta.

    ResponElimina
  6. Great blog!! :)

    ciao ciao from Rome
    BExCLUSIVE MAGAZINE

    http://bexclusivemagazinge.blogspot.com/

    ResponElimina
  7. Bona reflexió la de la teva sogra.
    Això segur es temporal, la primavera la sang altera!

    ResponElimina
  8. jo pensava com tu fins que vaig caure en una feina que no ens avorriem mai, tant que ni dormia i la familia només em veia per esmortzar. Prefereixo avorrir-me de quan en quan, creume

    ResponElimina
  9. Doncs sí, Lale, no hi ha res pitjor que l'avorriment. I, no cal dir, no estic d'acord amb la teva sogra, canviar de marit (alguna nit) no és una mala cosa

    amunt i força!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...