El cognom

"Qui pot ser?", vaig rumiar uns cinc minuts llargs mirant a la foto de perfil de tal Mamedova on apareixia un nen maco d'uns ulls verdosos. Fa uns dies vaig rebre un missatge de facebook d'una persona que el seu nom no em sonava de cap manera. En canvi, em parlava com que em conegués molt bé. No li vaig respondre.

Vaig rebre un altre missatge ahir. Es veu que era una de les companyes meves del col·legi. Havia canviat el seu cognom al casar-se. Com que aquesta nit alguns dels meus companys del col·legi érem al chat, ens vàrem posar a parlar una estona. Em vaig fixar que els cognoms de totes les noies (tret d'una) s'havien canviat (abans pensava que igual la memòria em fallava, per això no podia saber-los). Acabo d'una estona de parlar sobre els nens que han tingut, i les feines que han hagut de deixar etc, van començar a preguntar sobre els cognoms.

La noia que no havia canviat el seu cognom va preguntar els altres amb una mena d'orgull:
"Per què haveu canviat els vostres cognoms i haveu agafat el cognom dels vostres marits? Per què no haveu conservat els vostres cognoms."

La pregunta va sonar com a una pedra al llac. Amb molt soroll. Després el silenci. Un silenci incòmode.
Al acabo d'uns cinc minutes una d'elles va gosar a dir que el seu marit no va deixar que continués tenint el mateix cognom d'abans. Es veu que fins i tot va discutir sobre aquest assumpte el dia del seu casament. Les altres noies tenien el mateix problema. Tot i que volien conservar els seus cognoms, els seus marits típics azerbaidjanesos no s'hi van deixar.

Vaig imaginar les paraules d'aquells homes orgullosos dels seus cognoms. "Ets la meva i tothom ho ha de saber".

Això em va fer recordar la meva àvia (el mare del meu pare). Aquella dona va conservar el seu cognom fins al seu mort. Orgullosa, i sempre lluitant pels seus drets. El mateix va fer la meva tieta, la filla d'aquella àvia. De fet, aquest costum venia de la mare de la meva àvia.

En canvi, totes les meves familiars per part de la meva mare el van canviar tot seguit. Això em fa pensar en la diferència que tenien dos famílies azerbaidjaneses. Una no gaire tradicional i altra massa tradicional.

Dient això, estic segura que la tradició no s'ha d'influir de cap manera a la lluita de les dones azerbaidjaneses pels seus drets principals. Mantenint el cognom, també poden mantenir la seva identitat i la integritat i destacar igualtat a la família.