Opera a l'Illa de Bute

Uzeyir Hacibeyov

una de les operes de'n Uzeyir Hacibeyov



la illa de Bute / Escòcia / Lale Mur

Quan la vaig conèixer, des del primer moment de la nostra conversa vaig desitjar ser com a ella quan sigui una dona gran. Ella era asseguda damunt d’una cadira de color rosa, amb l’esquena dreta, llegia Dues Caravanes de Marina Lewycka, just davant de la seva casa, sota de la llum del sol brillant. Estava ensumant les pàgines del llibre amb els seus ulls a través de les gafes gruixudes. Les menjava, a les lletres, és com fos la fi del món.

La àvia de la meva amiga escocesa, una dona de quasi vuitanta anys, passava hores llegint: al patí o al menjador de la seva casa quan plovia a la illa de Bute. Era possible conversar de tot amb ella, des de les guerres actuals, fins a les plantes; des dels menjars internacionals fins a la opera.

L’opera! La seva segona dèria. No ho sabia fins al segon dia de la nostra estància a la seva casa, quan el seu marit no hi era al seu costat, ens va cridar des de la cuina i ens va dir que tenia una joia per veure! La Traviata. Ens va xiuxiuejar que pugéssim a veure-la a les deu de la nit. Tenia un DVD de la Traviata.

Com que ens feia molta gràcia veure-la i parlar amb ella, i no havíem vista aquella opera, vàrem pujar-hi. Al costat de la porta principal era el seu marit – l’avi de la meva amiga – amagat i esperant-nos. Al veure’ns es va acostar a nosaltres i va mussitar a mi i al meu marit que en realitat ens podíem escapar per una porta del darrere sense que ens veiés ella. Que no valia que veiéssim aquesta opera, perquè era un rollo i era molt avorrida. Que érem joves i havíem d’anar a un pub i gaudir de les begudes alcohòliques en lloc d’ésser amb ells.  

“Què fas aquí, Tom?”, de cop i volta vàrem escoltar la Senyora Maccalom cridant a cau d’orella de Tom.

 “Mary!!!!!”, va mussitar l’avi que portava un xiulet auditiu a les seves orelles, “No tinc esma de veure una altra vegada la Traviata. És la quinzena vegada que em fas veure-la..Cada vegada que..... ”

“Si no vols veure-la posa’t a llegir, Tom”, el va aixafar la àvia amb les seves paraules i amb la seva rialla juganera. I després va acostar-s’hi al seu marit amb celeritat i va apagar el aparat auditiu a les seves orelles.

“Així seràs més tranquil”, va rematar la senyora Maccalom esclatant una rialla. L’avi va esbufegar.

“Encara bo que no m’has donat una beguda somnífera. Saps, Mary, per això els nostres invitats no tornen a veure'ns la segona vegada, per què els fas veure la Traviata, quan poden anar a fer les seves coses, Maryyyy!!!! ”  

*Avui us parlo de l’opera. La primera opera en tot Orient Mitjà va ser creada a Azerbaidjan a l’any 1908. En realitat el meu país és molt orgullós d’aquest fet i sempre que hi hagi oportunitat, tothom en parla (sigui rellevant o no jeje). Doncs, la primera opera va ser "Leyli ve Mejnun" per Uzeyir Hajibeyov  (1885-1945)– el gran músic azerbaidjanès, qui va també componer la música de l'himne de la República d'Azerbaidjan.

* Aquí podeu escoltar "Leyli ve Mejnun"  i aquí "Koroglu", i aquí l'himne de la República "Democràtica" d'Azerbaidjan (els tres de'n Uzeyir Hajibeyov)

© Lale Mur