Quan va sortir de casa, no imaginava que li esperava una sorpresa. Una sorpresa ben grossa. Al principi, algú es va ensopegar amb ell des d'esquerra. Li va demanar perdó i es va continuar caminant amb una celeritat impressionant. Devia tenir alguna cosa massa urgent, tenia molta pressa aquell home del nas gros. Només se'n recorda del nas d'aquell home. Un somriure es va esbossar a la seva cara recordant-se que el seu nas tampoc era petit. Aquell mateix somriure no va quedar gaire estona a la seva cara. Més bé, no li van deixar gosar-ne. Un parell de policies li van acostar i van començar a buscar les seves butxaques amb una bestiesa.
No li van deixar ni sorprendre. La van trobar. La marihuana de la seva butxaca dreta. L'únic pensament que va venir al seu cap va ser: Què ximple que sóc. Tant de bo hagués cosit les meves butxaques abans de sortir al carrer...
* els detalls de la detenció són fictici. Jo no vaig estar allà quan li van detenir, per això he hagut d'inventar-ho.
coses injustes per règims injustos......algun dia serem lliures del tot
ResponEliminaTotalment injust, esperem les coses millorin i com diu garbi24 puguem fer-nos amb la llibertat.
ResponElimina