 |
| Aziza Mustafazade |
 |
| Vagif Mustafazade |
Anhelo aquell bar que solíem anar amb tu, després de dues hores de ball de saló. Prenent el nostre te negre amb llimona, escoltàvem com el saxofon començava a robar les nostres ments i ànimes i com quedàvem allà en silenci durant hores. Allí et vas enamorar d'ell, i jo del jazz...
Saps, quan trobo a faltar la teva companyia ... perquè cap amiga nova podrà omplir el lloc que vas deixar tu. l'amiga de la meva infància...
* El jazz a l'Azerbaidjan té la seva història. La fundació de jazz a l'Azerbaidjan va ser a l'any 1938, tot i que durant el temps de Stalin, Jazz va ser prohibit (entre moltes altres coses) totalment. Stalin se'l anomenava "la música dels capitalistes". La prohibició es va aixecar a poc a poc al principi dels anys 60. Cada any es celebren uns festivals internacionals de jazz a l'Azerbaidjan.
* Aquí publico alguns vídeos del gran músic azerbaidjanès de jazz Vagif Mustafazade, que va ser un músic molt famós internacionalment. Es va morir molt jove. Les seves dues filles van seguir el seu camí i actualment una és una pianista famosa (Lala Mustafazadeh) i l'altra una "jazzwoman" grandiosa als Estats Units i a Europa (Aziza Mustafazadeh).
* En Vagif Mustafazade va crear la fusió de jazz amb mugam. i els altres músics de jazz azerbaidjanès repeteixen aquesta iniciativa musical.
* És la setmana de música :) M'ha inspirat molt el bloc del Temari Imprescindible de'n Jordi Vendrell. Gràcies, Jordi.
© Lale Mur
1. Vagif Mustafazade - Düşüncə (Pensaments)
2. Vagif Mustafazadeh - Baki geceleri (Les nits de Baku)
3. Aziza Mustafazadeh - Qaçma gözel (No te'n vagis, guapa)
4. Rain Sultanov - Tales of my land / història del meu poble
costa molt d'omplir els espais buits d'abans...encara que els reomplim d'altres coses
ResponEliminaLale, l’intercanvi de coneixements amb tu és molt enriquidor. M’has tret una vena dels ulls, Saps que passa? Que aquí moltes vegades tenim la mania de mirar massa a “l’oest”.
ResponEliminaM’ha agradat “Les nits de Baku” de Vagif Mustafazadeh. Aquests tipus de “contrapunt” personalment m’agraden molt. És curiós, i lògic, com el jazz es nodreix de les arrels de la música de cada país.
Aziza Mustafazadeh ja la coneixia (Je,je, me la vas presentar fa uns dies). Excelent pianista.
Felicitats altre cop pel bloc, és una feina de qualitat. No sé com pots “penjar” un post així cada dia. La feina és seguir-te!
Salut i gràcies per la menció que fas de Temari Imprescindible. Te’n dec una!
Lale m'encanta el teu blog, cada dia aprem una cosa més de aquesta cultura que no conexia.
ResponEliminaUna abraçada i gracias.