16/10/10

El rei i la seva panxa

© Lale Mur
Hi havia una vegada un rei que estimava molt menjar bé. Li agradava menjar tot el que era més tou que una pedra. Però tenia només un problema. Quan començava menjar, li costava parar.
Quan més menjava, més malament es sentia. Ni dormia, ni es podia moure  bé. Un dia va decidir resoldre aquest problema, i va anar a veure el bruixot del poble. 
Després de tanta investigació del cos del rei, el bruixot li va dir que caldria que parlés amb la seva panxa que li podria ajudar millor que ningú. Però per poder fer-ho, s’haurà de poder parlar la llengua de la panxa.  Hi ha només una manera d’aprendre aquesta  llengua: es llegir 99 llibres en 99 dies. Els llibres poden ser de qualsevol tema. Però els ha de llegir atentament i amb molta cura i no pot mirar al mirall en cap cas. Si no fa el que li diu, haurà de tornar a llegir-los altre vegada. 
El desanimat rei torna a casa, i ordena que li portin 99 llibres de història. Passa els 99 dies llegint, i menjant només sis vegades al dia: tres vegades menys que abans, perquè no li dóna gaire temps dedicar a menjar. Quan acaba el 99e llibre després de 3 mesos i una setmana, es mira al mirall i queda  com una pedra. S’ha aprimat al menys 10 quilos.
Sobtadament,  sent  la veu de la seva panxa, dient-li que volia un bon bunyol de xocolata. Es queda sorprès al sentir la seva veu i va comença a parlar amb la seva panxeta per demanar-li el consell. La panxeta li diu que no é la seva culpa que el rei menjava molt, sinó la culpa dels seus ulls que atrauen la menja a la seva panxa. I havia de parlar amb els.
El rei empipat pensa en ordenar que exterminin el bruixot del poble. Però desprès de haver menjat 3 tartes de plàtan i un braç de gita decideix anar a veure el bruixot altre vegada. El bruixot diu que això significava que els seus ulls eren mes forts que la seva panxa, per això necessitava parlar amb ells. Però es clar, havia d’ aprendre la llengua llegint 55 llibres, doble mes gruixuts que aquells que havia llegit. Els havia de llegir en 55 dies.
El rei alacaigut, comença a llegir els llibres; ja no té gaire temps per menjar sis vegades i es veu obligat a menjat quatre vegades.. Així al final dels dies 55 acaba parlant la llengua dels seus ulls, i els ordena que li ajudin a emprimar . Ells ulls, després d’haver parlat entre ells, li diuen que no havia gaire cosa a fer de part d’ells. Que ell ha de parlat amb la seva voluntat.
El rei abans d’anar a veure el bruixot mira al mirall, i veu que es veia bastant mes prim que abans... Es posa molt content i va a veure el bruixot xiulant.
“Bruixot, Bruixot, digues-me si us plau, quins llibres he de llegir per aprendre la llengua de la meva voluntat?” El bruixot li mira a ell, i comença a plorar.
“Meu Majestat, ho sento molt a dir-li, però de moment no és possible aprendre la llengua de la voluntat. La voluntat és encara una nena, i no sap parlar. Haurà d’esperar al menys uns tres anys i mentrestant continuar llegint....”
El rei pensa molt abans d’ordenar que expulsessin el bruixot del seu poble i decideix a enviar-li a un poble molt llunyà.
Posteriorment, decideix gaudir de totes les coses bones que la vida li dona sense deixar de parlar amb la seva panxa i els seus ulls de tant en tant.
Es sent molt millor amb els uns quant quilos menys, encara  que no sàpiga parlar la llengua de la seva voluntat, perquè ella sempre queda com una nena.....qual cosa li ajuda a recuperar els seus quilos perduts.  


*Aquesta idea absurda em va venir al cap quan la setmana passada passejava al mercat central mirant l’exposició dels fotògrafs de la gastronomia. Mirant els fotos preciosos amb la boca bavejant, m’imaginava com seria poder menjar tot això.


© Lale Mur



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...