15/10/10

Estima'm

http://whyy.org/cms/radiotimes/2009/12/28/the-polar-bear/


Et vaig conèixer una tarda de l’hivern. Et vaig perdre un matí de l’estiu. Un estiu calorós i sufocant. Encara me’n recordo del dia quan vas anar-te’n sense mirar enrere. Vas anar-te’n molt lentament i amb molta elegància.
Jo vaig quedar allí sola, perduda, mirant-te amb els ulls mullats i mortificats, amb el cor sufocat del xafogor i de l’anhel pel nostre amor.

Abans m’agradava l’estiu i el sol brillant. Però ara ja no. No perquè et vaig perdre a l’estiu, sinó perquè no he tornat a trobar a mi mateixa. No sóc gens igual com era abans.

Encara estic perduda entre la tardor i l’hivern buscant-te a tu i a mi mateixa cada hora, cada minut, cada segon.

Jo era una petita óssa polar, i tu un bon tros de gel. Sempre estaves allà quan et necessitava. Molt a prop meu per ajudar-me a caçar o descansar. Ara no sé que sóc ni cap a on vaig; passo la vida nedant sense parar, sense saber quan arribaré al meu lloc preferit. Ja no sóc forta ni grossa. No menjo bé; Sóc feble i flaca.

Et vaig conèixer quan vaig néixer; et vaig perdre just abans de morir.



*Dedicat als óssos polars que estan al perill d’extinció a causa de l’escalfament global. L’escalfament global fon cada vegada més el gel de l’Àrtic i per tan redueix les oportunitats de caça dels óssos polars, segons biòlegs. Els óssos polars han de nedar més distàncies per arribar al  terra i per això perden massa greix del seu cos, quan el gel marí flotant es torna cada vegada més curt. Els óssos es posen més vulnerables i moren més aviat. No cal dir que cadascú ha de pensar en medi ambient cada dia.



© Lale Mur



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...