6/10/10

El colom blanc


Fa molts anys enrere, dos khans (príncipes) de dues regions de Azerbaiján tenien moltes diferències entre ells. Cada costat acusava rival de tots els pecats i això va fer la guerra inevitable. Van acordar el temps i lloc de la batalla decisiva.

Khan de la regió Sheki va anar al seu palau un dia abans de la batalla i va ordenar a un dels seus homes que li porti les seves municions. Després va anar a veure a la seva mare per que li beneeixi per aquesta batalla.
La benedicció de la Mare es creia sagrada i Khan la necessitava molt. La seva mare va tornar amb el home de les municions i el va ordenar al home que els deixés sols.
- Mare, on és el meu elm que és orgull per a l'home i per a la nostra família? No me'l han portat encara. He de parlar amb el home de les municions urgentement.
- Fill meu, no diguis res dolent al home, perquè no és la seva culpa que no t' ha pogut portar el teu elm. Es impossible portar-lo.
- Per què imposible? Mare, entenc els teus sentiments, que no vols la guerra i destrucció; però no puc fer un pas enrere. Aquesta serà la desgràcia de tota la meva gent. Si cal, estic disposat a donar la meva vida per la meva terra, però no vaig a retrocedir. Aquesta és la meva última paraula! Si us plau, beneeix-me!
- No n'estic dubtant de la teva valentia i determinació, fill meu, vas ser criat per protegir la pàtria dels enemics. Però l'elm sembla estar embruixat. Ningú ha pogut aixecar-lo.
- Llavor, me’n vaig a intentar a dur-lo jo mateix.
- Si us plau no toquis l'elm. Et prego en el nom de la llet de la mare que et va portar fins aquí com un Khan de Sheki, de les terres antigues i glorioses.
- Però mare, com podré aparèixer en un camp de batalla davant del meu poble i els meus guerrers amb el cap descobert?

I llavors la mare li va dir la raó darrere de la seva acció.

- Gran Khan, el meu fill estimat, hi ha un parell de coloms blancs que van fer un niu al teu elm de batalla. Són les aus més pacífiques del mon i es reprodueixen tres pollets. Els coloms saben on niuen i volen criar els seus pollets en condicions de seguretat. Si algú toqui aquestes criatures innocents, els pares volaran lluny, els pollastres es moriran i el dolor i la malaltia arribará a la nostra terra.... La desgràcia es quedarà en aquest país per sempre. Estàs preparat per acceptar això?

Khan es va quedar en silenci, no sabia què dir. Les paraules de la mare eren més fortes que la força i el poder.

Al matí Ganja Khan va adonar que Sheki Khan, muntat en el seu cavall de batalla, tenia el cap sense protecció. Això li va sorprendre i li va preguntar la raó darrere. El Khan de Sheki va dir:

- Un parell de coloms blancs van fer un niu al meu elm; tenen tres cries i la meva mare em va suplicar no malmetre el niu. La meva gent pot patir d'això. Però per això no pateixi, Ganja Khan, estic a punt per a la batalle.

Khan de Ganja estava desconcertat i sorprès per la tranquil·litat del seu oponent. Decidit, va enviar als seus missatgers per comprovar i confirmar aquest fet i es va posar a pensar sobre aquesta guerra. El savi Khan va agrair la honestedad de Sheki Khan i li va oferir la seva mà:

- Gran Khan, m'agradaria fer pau! Si la seva mare no volia destruir nius de colom, com podem destruir les terres i cases, va vessar la sang de persones innocents? El seu cap descobert no és un signe de la seva desgràcia o l'acceptació de la derrota, és només l'altra manera que demostra el seu honor i els pensaments clars.

Es va fer la pau i des de llavors colom blanc és un missatger de la pau i el símbol de benestar en Azerbaiján.



* És una versión de la legenda de la regió Sheki de Azerbaiján. Aquesta vegada no és el fruit de la meva imaginació.

* El imatge: el Palau de Sheki


* Per més información sobre Azerbaiján i galeria d’imatges:



© Azerbaiján amb la interpretació de Lale Mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...