11/10/10

Un casament (no molt) excèntric (3)

http://www.cakepicturegallery.com


(és la continuació del relat anterior)
Hi ha de tot a la taula; però el mes important per a mi en aquest moment -  hi ha una gran quantitat de begudes. “Sóc al paradís”, penso. Estenc la meva mà dreta per agafar el vi i posar-me una miqueta per començar, i sento la mà esquerra d’Arzu aturant-me. Em diu xiuxiuejant que és massa aviat a començar a beure, que tots el ulls dels convidats estan clavats a nosaltres.
Això significa que he de ser un robot i somriure fins que es cansen els convidats estimats o fins que cansi la meva boca de somriure. Hi ha un mestre de cerimònies al centre del saló de balls que no para de cridar i després de cada frase ens miren tots el convidats i aplaudeixen. Estic suant sota dels ulls de quasi 300 persones: això fa 600 ulls, faig un càlcul ràpid.
Els músics comencen a tocar i la gent emprenen a ballar. Com ballen, Déu meu.... Quin ganes de ballar. Ara sort l’Arzu a ballar i sense mi. “Bé”, penso, “em deixa sol i puc beure una mica de vi per alleugerir – me i donar-me més confiança quan em toqui a ballar”.
Després tot el que recordo és l’ampolla de vodka amb el suc de taronja i el vi azerbaijani.
També me’n recordo dels ulls d’Arzu i que em deia alguna cosa, però què deia no me’n recordo.
Em diu l’Arzu avui que he perdut la part mes interessant del casament, que tothom ho va passar molt bé menys jo. Que van ballar fins a les 4 del mati. I on era jo? No puc recordar-me’n. No m’atreveixo a preguntar-li què feia jo allà, no vull sentir-me molt pitjor que sento ara.
Tinc un mal de cap que no puc tolerar. I les meves ganes de vomitar no em deixa en pau. La propera vegada estaré més preparat. Per un casament? O potser per un divorci després de tot el que he fet?  

© Lale Mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...