7/10/10

La Carta d'un pare a les Nacions Unides



Estimades Nacions Unides,

Els escric aquesta carta per un motiu: que em responguin una pregunta molt important que podria ajudar a un nen de 13 anys a entendre algunes coses que el seu pare encara no les ha pogut comprendre.

Malgrat el fet que és la mateixa qüestió que s’ha incrustat en la meva memòria i el meu cor ja gairebé onze anys, mai he arribat a adreçar una carta a vostès.

Ahir el meu fill de 13 anys Víctor em va fer una pregunta molt difícil. Fa uns mesos van començar a estudiar una mica de dret internacional i des d’aquells mesos Víctor té moltes preguntes. Però he de confessar que cap pregunta ha estat tan delicat i dolorós com la que els preguntaré més endavant.  

Per la seva informació, som ruandesos vivint a Anglaterra.  No cal que els digui per quina raó hem traslladat a Anglaterra, oi que no o potser si?

Com poden probablement endevinar, vàrem escapar de Ruanda al any 1994.No érem el únics, com sabrien vostès molt bé, hi havien milions de refugiats escapats de la guerra civil que va ocórrer entre els tutsis i hutus. Van matar els meus tres germans, un oncle, els meus cusins, els veïns, i molts amics meus que eren entre 800 mil ruandesos que van ser massacrats pels paramilitars i l'exèrcit regular.  

Ahir...el meu fill va escoltar el seu professor parlar de “les glorioses Nacions Unides i les seves labores amb respecte al manteniment de pau, la prevenció dels conflictes, assistència humanitària etc”, i en venir a casa
em va fer la pregunta més desconcertant de la meva vida:

-     Papi, i per què raó no han fet res les Nacions Unides quan assassinaven tanta gent en Ruanda?  Per què van deixar que matessin els meus oncles, els cusins, i totes les persones de Ruanda que van assassinar? Explica-m'ho, Papi....
-     No ho sé, fill meu. Hi han dit moltes coses respecte això: han dit que era molt perillós intervenir, i altres moltes coses més que no me’n recordo. No me’n recordo, per què crec que són excuses falses...

Potser m’equivoco, els senyor meus...potser era molt difícil per una organització internacional, que existeix per protegir la humanitat dels conflictes, intervenir a aquella guerra civil. Però en aquest cas, per què la organització porta aquesta responsabilitat tan gran si no pot fer el que deu fer?

No tenia cap resposta, quan el meu nen em va preguntar amb la cara molt seriósa:

- 100 dies no eren suficients per agafar mesures, Papi?

Què volen que li digui? Què em recomena que li respongui, els senyors meus?

Per fi...Només els agrairia si poguessin respondre la pregunta del meu fill, un nen de 13 anys que va veure el genocidi amb els seus propis ulls fa 11 anys...

Quedem a l'espera de la seva resposta.....Encara que sigui una frase.. n'estic segura que la resposta sigui com sigui satisfaria al meu nen més que les meves paraules negatives....

Sorprenguin-me....


Salutacions,

A. N. Ndungu*

2005



* Homenatge a un noi ruandès que coneixia - un ex-company de la feina a Anglaterra.

* És una carta imaginaria, i els noms son inventats per l'autora.

* Per a els fets numèrics i per a més informació sobre la guerra civil a Ruanda: http://en.wikipedia.org/wiki/Rwandan_Genocide

© Lale Mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...