14/10/10

La teva finestra

© 2010 Lale Mur

Miro a la teva finestra de tant en tant...i tot el que veig és quatre tests de plants amb unes flors i aquestes reixes que no em deixen a entrar a la teva habitació i mirar si estes bé i donar-te un petonet abans que dormis. 
Aquella  torreta amb les flors grogues vàrem plantar junts fa dos anys. Te’n recordes, oi?  O ja no t'importa? Tampoc obres la teva finestra per acomiadar-te de mi com abans. M'has oblidat completament. Ja has crescut del teu amor per a mi, oi que sí?

I aquestes reixes que han posat – és per protegir-te de mi? Tenen por que et segresti jo un dia d'aquests quan ja no podré aguantar la separació més dolorosa de la meva vida? Tan malament he acabat jo davant teu?

Però no vull una gran cosa de ti. Només vull parlar amb tu, o si vols ni parlem. Podem anar al cine a veure una pel•lícula o passegem per la platja una mica o si estàs cansada anem amb el meu cotxe a donar una volta per Cambrils.

No sóc dolent com penses. Sempre t’he estimat, fins i tot abans que naixessis. Ja ho saps, oi que si? No et diré que ja he canviat, perquè et mentiria. I no m’agrada gens mentir-te. 
Bec molt- molt més que abans. No culpo a la teva mare per la meva desgràcia. No podria, però bec molt més perquè ja no puc veure’t; no puc jugar amb tu; ni puc acostar-me a tu; no puc veure la teva somriure.
Com que no tinc gaire interès en altres coses, passo la vida bevent.Em diràs que és una excusa, ja ho sé, filla meva.

Tant de bo tot hagués estat diferent..Tan de bo pogués veure com estàs creixent. Tan de bo fossis aquí amb mi.

Et prometo, faria tot el que volgués tu. Aquesta vegada, de veritat...


* Homenatge a les persones que han viscut o viuen la separació familiar. El relat no és autobiogràfic. Afortunadament, tinc els pares encara junts.

© Lale Mur


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...