27/10/10

La obsessió



Estava ella asseguda a una de les cadires de fusta al costat del apartat literària de la Biblioteca Pública de Tarragona. Mentre llegia el "Els herois de la nit" de Josep Quintana, els seus ulls es semblaven a un par de llanternes, il·luminant les pàgines blanques. De tant en tant, mirava ella al seu voltant per veure si hi havia algú que li vigilava. Es semblava a una espia russa a punt de fer una tàctica letal.

Quan va arribar a la última pàgina, va aixecar el seu cap i va estirar la seva mà per agafar la seva bossa de mà del terra. Va obrir la bossa i va treure les seves tisores petites de color rosa. Les va amagar dintre de la palma de la seva mà dreta.

Va agafar el llibre i el va posar dintre de la seva bossa. Caminant fins a la recepció de la biblioteca, va aturar per fer la cua. Com que els lavabos mai estaven oberts a la biblioteca de Tarragona, calia demanar les claus per anar-hi. Amb les claus a mà, va obrir la porta amb molta cura i va entrar-hi. La primera cosa que va fer era obrir la seva bossa i treure una petita càmera digital que va posar a un modo automàtic abans de treure "Els herois de la nit". Va obrir les tisores petites desplegables i amb molta il·lusió als seus ulls va posar a tallar la última pàgina del llibre, començant de dalt. Mentre la tallava, ho gravava al vídeo de la càmera digital que estava davant seu, damunt de la pica del lavabo. Es semblava més feliç que mai.

Ella era la mateixa dona que feia vint anys que practicava el mateix ritual: tallava les últimes pàgines dels llibres que llegia i les guardava a un calaix del armari a la seva casa.

La seva obsessió no tenia cap límit, perquè els llibres que tallava no eren culpables pel seu amor no compartit de la seva joventut. Volia que ell (el professor de qui estava enamorada ella ja fa vint anys) no pugui acabar llegint els llibres. I així li castigava per haver-la rebutjat fa vint anys. El professor solia llegir a la biblioteca.

Tallant les últimes pàgines era la seva venjança, mentre tota la biblioteca portava tants anys buscant a la destrossadora dels llibres.


Un llibre obert és un cervell que parla;
tancat, un amic que espera;
oblidat, una ànima que perdona,
destruït, un cor que plora...

(Proverbi hindú)



© Lale Mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...