avui i la muntanya

Hem sigut dues ànimes perdudes en la Serra de Montsant avui. El mateix sentiment, un altre lloc.

Cada vegada que fem una nova ruta pels muntanyes, el mateix patró es repeteix, sense excepcions: fascinats per la naturalesa, sense donar compte desviem del camí ben senyalitzat i ens acabem perdent. I després ens posem a córrer a una velocitat feroç pel muntanya, trepitjant-nos amb branques i pedres....amb una por tremenda de que es posarà fosc i haurem de dormir en la muntanya, com la última vegada. Amb el fred que fa, no crec que ens aixecaríem vius el dia següent si hi haguéssim dormit .

Avui, estava a punt de caure del precipici. Encara bo que no he caigut, si no, qui escriuria el relat d'avui?

© Lale Mur