9/12/10

La ciutat dels bebès morts


Aquest matí algú li ha preguntat sobre la seva ciutat. No volia parlar-ne..Com sempre....No tenia molta cosa bona per dir.

Quan se'n va anar a casa, va obrir el seu portàtil i es va posar a escriure...unes paraules nues....sense metàfora...sense gran descripció....sense exagerar...

"Hi ha un cementeri especial pels nadons a la ciutat on ell va néixer. Un cementeri on dormen milers de bebès morts. Gràcies a la Unió Soviètica. La política miop soviètica va deixar un llegat monstruós per a la ciutat de Sumqayit. La ciutat va ser el centre petroquímic més gran de tota la Unió Soviètica - centre de la industrialització comunista.

Els interessos de Stalin i els seus successors van causar la negligència del imperi cap als problemes ecològics de la ciutat. Els nadons van començar a néixer morts o amb molts defectes mentals i físics. Totes les coses de la ciutat, des de l'aire que respiraven fins a l'aigua que bevien van ser contaminades de diferents tipus de productes químiques dels residus apilats en un lot buit  i oblidat per a sempre o llançats al mar on es banyaven la gent. La preciosa Mar Càspia va ser inundat pels productes tòxiques.  El món exterior no se'n va assabentar fins a la derrota de la unió. L'any 2007  la ciutat es va nominar com la segon ciutat més contaminada del món després Chernobyl. Tota la població de la ciutat està afectada per 120.000 tonnelades de les emissions nocives, llançades en l'aire cada any entre els 40s fins als primers anys de 90s. 

Si un dia tornés a Sumqayit, visitaria a aquell cementeri dels nadons per veure si el seu petit germà també hi és".


© Lale Mur

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...