22/12/10

El xoc cultural

Obren les portes i entra una dona bella. Somriu, en realitat a ningú. Somriu sola. La seva cara brilla de la felicitat. Però ni la seva somriure, ni la llum de la seva cara pot amagar el cansament que té. Entra molt poc a poc, amb uns passos petits i indecisos. Deu estar ja als seus últims dies abans de donar llum al seu fill. La seva barriga em sembla enorme, tot i que la dona és bastant prima i prou baixeta. M’aparto per donar-li passar. La dona es posa de peu davant de multitud de gent asseguda. Ningú li fa cas. Tothom està llegint diari o escoltant música. Ningú s’aixeca per donar-li un seient.   Miro a les cares per veure si ho estan considerant o no. No veig ni intenció ni remordiments.  Així passen unes cinc estades fins arribar a Piccadilly, on ella sort del vagó de metro amb dificultat, però amb la mateixa somriure d’abans. Aconsegueix apartar la gent i sortir amb èxit.
 Jo, una noia que ve d’un país on “aixecar per donar un seient a les persones grans, persones amb dificultats físics, embarassades, nens”, és una norma social fortament arrelada a la societat, rebo el meu primer xoc cultural, allà mateix, al metro de Londres.
Un amic meu m'explica després que la igualtat també porta els seus sacrificis i desavantatges i si volem ser iguals hem de aguantar-los.   


© Lale Mur

2 comentaris:

  1. Un relat molt interessant i bonic, ara que ja no estic voltant per anglaterra me l'has fet venir a la memòria, i és que tot regne unit és preciós, però a les ciutats grans com Londres, i amb la gent cosmopolita, passen coses que poques vegades desitjariem que passessin.

    ResponSuprimeix
  2. Em sembla terrible no cedir-li el seient a un ancià o a una dona embarassada. I no hauria de tenir res a veure amb si estàs a ciutat o no, si estàs en una cultura o una altra. Anem de mal en pitjor si les coses arriben fins aquí.

    Que tinguis un bon solstici d'hivern guapa :)

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...