23/12/10

La llet i la cua

L'home amb una gorra de taxista azerbaijani està eufòric d'alegria. No sap com expressar la seva gratitud. No té ni paraules, ni temps per perdre. Només té la seva ma dreta damunt de la part del pit on té el seu cor, donant uns cops petits, però forts mentre per fi aconsegueix dient "Moltes gràcies, de veritat, moltíssimes gràcies. Ho sento molt per molèstia, senyora, ho sento molt". 

"No pateixis, home. Falta molt poc fins fer la cua de demà al matí.El més important és que vagis a casa ara i donis menjar a la teva filla que està famolenca", diu l'home soviètic de dues filles petites al home amb la gorra de taxista que havia conegut en una cua soviètica i nocturna, abans de donar-li la meitat de l'ampolla de llet de la seva filla petita.  Abans que arribessin els seus torns, la llet de la botiga s'havia acabat.

"A més, la meva nena ja és grassoneta, no cal que mengi tant aquesta nit. Què vagi tot bé, home, bona nit", s'acomiada amb rialles l'home soviètic del home previament desesperat, actualment content. 


* Dedicat al meu pare. 
* Una història real.

 
© Lale Mur

3 comentaris:

  1. Solidaritat de la bona, que ara és el temps. Bona nit bona la de demà...per si no puc passar per casa teva

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies, Garbi!!!!
    Igualment! Què gaudeixis el Nadal amb la teva família i amb els teus estimats!

    ResponSuprimeix
  3. Bona història, Lale

    En aquest temps que vivim, ens hauriem de plantejar moltes coses.

    salut, peles i bones festes

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...