21/12/10

Una reflexion insignificada

A vegades m'enfado molt. M'enfado a mi mateixa, al fet que m'enfado sobre les coses insignificants i les coses que no tenen res que veure amb mi. Com avui. M'he enutjat molt al fet que un senyor casat del meu barri encara no deixi de seguir una noia molt jove (que conec personalment) a tot arreu. I a la noia no li importi res tot i que sap que els sentiments que té el senyor vers ella són sentiments amorosos. Ell és com la seva ombra, vagi a on vagi ell és al costat seu. Una noia, que està a punt de casar-se. Un senyor que seria perfectament el pare de la noia.

Com que hi ha perill que no pugui controlar la meva disaprovació, limito no parlar molt amb el senyor.


El més greu de tot és quela noia quan és amb ell, m'ignora totalment. Una noia que era la meva amiga.

No ho entenc per què m'empipa la vida d'aquella noia si en realitat m'ha de ser igual.Ja no és la meva amiga, i no tinc res que veure amb ella. Per què jutjo a algú si no s'ha de jutjar a ningú? He de canviar aquest tret meu. 

Lale Mur

4 comentaris:

  1. Crec que a vegades jutjar als altres ens ensenya a veure que nosaltres tenim coses molt bones, a part de les dolentes es clar.
    Tots som com som, i no podem fer res per evitar els trets que ens catacteritzen.
    Una abraçada, Irina.

    ResponSuprimeix
  2. I si fos més jove el tipus, tot i estar casat?, i si fos vell i sense estar casat?, saps, creure que els altres han de tenir el que nosaltres creiem que hem de tenir o que és bo que tinguin és un gran error i fotre's en la vida dels altres...

    ResponSuprimeix
  3. Això no és jutjar-la, això és ser consequent amb el seu comportament. No t'estranyi que amb poc temps et vingui a buscar consol en un mar de llàgrimes. No és pot jugar amb foc

    ResponSuprimeix
  4. Aix, quina història més enrevessada! Tu fes la teva i la no-amiga i el senyor que fagin el que puguin...

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...