27/12/10

L'home del bigoti




L'home del bigoti negre i poblat encara segueix a peu davant de les flores que ven. Tot i que la majoria dels venedors se n'han anat ja fa temps, i està posant molt fosc i més fred que abans, l'home del nas gros i vermell es limita a bellugar-se una mica i escalfar les seves mans al voltant de tassa de té. Que faria sense un bon té amb uns gotets de vodka? Si li mires a prop, veuràs que el seu nas està literalment gelat i hi ha perill que caigui a terra sense que ell se'n adoni. Hi han hagut casos així. Al menys té un bigoti bastant gran que protegeix el seu llavi superior, tot i que el bigoti està cobert de les candeles del fred. Té un aire bastant exòtic (exòtic no de calor, sinó de fred) , això ho he de dir.

No és gaire sorprenent, quan la temperatura és 25 graus menys zero a Tyumen -- la ciutat russa de Siberià Occidental, on hi ha molts azerbaijanis treballant i vivint. La ciutat té habitants de quasi cent nacionalitats del món.

L'home viu del negoci de les flors. Treballa durant tot el dia fins a molt tard i tot el que gana envia a la seva família. L'home de bigoti és un dels moltes persones dels països post-soviètics que treballen amb diligència durant tots tipus de temps, fins i tot quan fa fred que pela. Treballen al mercat obert "bazaar" rus, quan la majoria dels locals no poden ni imaginar pencar afora al carrer quan hi domina el fred tallant de Siberià. Ells treballen, i fan que s'obrin els mercats de flors i verdures cada dia de l'any i en canvi que reben? L'odi i la intolerància...

Un estereotip ben arrelat sobre els homes de Caucas del Sud que envaïen els seus països i guanyen els seus diners. És massa curiós, perquè fa molt pocs anys enrere el invasor era Rússia i encara segueix essent-ho. Suposo que és més fàcil odiar que amar i tolerar. Ells -- els nacionals dels països post-sovièticos van poder a acceptar i amar els estrangers -- els russos per setanta anys i alguns encara ho intentant a fer. I ells ara no poden ser acceptats?



© Lale Mur

2 comentaris:

  1. No, quan les coses no van bé, és molt més fàcil mirar els estrangers i fer-nos creure que són ells els culpables de tot. Si no miressim l'estranger, sempre més pobre, potser acabaríem mirant enlaire, els que manen i potser faríem alguna que altra revolució. Per això, per a molts, és molt millor que mirem malament a l'estranger, al diferent.

    ResponSuprimeix
  2. masses rivalitats a tot arreu, amb lo fàcil que seria ser feliç amb tothom

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...