No plora, perquè no sento cap soroll. No li deu haver quedat cap llàgrima. Només es gronxa a la mateixa direcció.En Josef para de cop i volta, aixeca el seu cap, s-'acosta a la porta i escolta per saber si encara hi ha soroll. Els seus ulls blaus, ja vermells de ràbia, plens de temor i el pànic m'estan induint a sentir por. I després d'haver escoltat uns sorolls provinents de l'habitació dels seus pares, torna el nen al mateix lloc, seu allà i comença a agrunsar-se altre vegada...Així passa una bona estona, fins que escolta un cop de porta molt fort. Ell - el seu pare devia haver sortit de casa.
Aixeca el nen espantat, amb un moviment desconcertant agafa la seva pistola de joguina, i s'acosta de puntetes a la porta del lavabo. Obre la porta i surt al corredor. No sent cap soroll. Això li dona coratge i aproxima el nen a la porta de l'habitació dels seus pares. Mirant a dintre amb molta cura, en Josef troba la seva mare al terra, amb els seus cabells regirats, amb una expressió rara - una barreja de tristesa i la ràbia. "Deixa'm, fill meu, deixa'm un moment. Ara vinc i parlem", li diu la mare desgraciada...
* Segons el Ministeri d'Igualtat, només al més de setembre hi va haver 209.871 casos de violència de gènere a Espanya (aquesta xifra mostra només a les violències denunciades). http://www.migualdad.es
* Molts nens pateixen de la violència de gènere a les seves cases, la qual afecta dramàticament a les seves vides.
* Lluitem junts contra la violència de gènere i masclisme!!!
* La font d'imatge: http://marylandtriallawyer.net/legal-services/domestic-violence-services/attachment/domesticviolence1/
© Lale Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada