- Vull ser un futbolista, i atreure moltes dones, professora. Això és el què m'ha dit el meu pare. És així?
- Pregunta-li al teu pare, Josep. I tu, Sílvia?
- Jo vull ser una gran artista i impressionar a tothom amb les meves obres. Vull saber pintar i expressar tot el que sento.
- Adrià, i tu? Què vols ser quan siguis gran?
- Vull ser un home decent, Professora. Un home decent, que no deixi la seva família, que visqui amb el seu honor i amb una consciència neta. Vull ser un home que arregli aquest món injust i no deixi que els nens, com jo, madurin tan aviat.
© Lale Mur
Un home decent, una espècie en perill d'extinció i, malauradament, ja poc buscada. Seria bonic.
ResponEliminaM'encanta el teu blog (i el rètol en negre d'aquí al costat ;P). Que passis un bon cap de setmana :)
aquest xiquet vol ser el meu heroi. Sort amb el teu projecte de 365 dies
ResponEliminaClidice: Moltes gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaDesgraciadament, tens tota la raó. Cada vegada més ens convertim en persones materialistes, i pensem en nostres interesos.
I cada vegada menys volem viure una vida decent, i just. Tant de bo poguéssim canviar la generació vinent i educar-la per ser més cívics i més conscients de les seves accions. Que tinguis un cap de setmana meravellós!! Gràcies per llegir-me.
Jesús M.Tibau: Moltes gràcies pels ànims i per seguir-me. Tant de bo els nostres herois no queden només com herois ficticis i es converteixin en persones reals! Gràcies, Jesús.
Clidice, el retol negre al costat m'encanta també!!! El vaig veure en internet va em agradar tant que vaig decidir posar-lo al meu bloc. Si t'agrada, pots posar-lo al teu bloc també si vols :)
ResponElimina