Relat de poemes: Dos móns

Hi ha dues persones,

Les dues residents,

Empadronades al meu cos,

Endinsades a la meva ànima:

Una normal, l'altra fóra de normal, 
***

Una té una feina decent, l’altra “una pèrdua de temps”.

Una prefereix l’estabilitat,

L’altra mor de ganes de ser un ocell,

Un ocell llibre 
I volar a on volgués, i quan desitgés,

Volar a on la poden necessitar,
I donar la vida per una lluita

La lluita contra la pobresa:

La pobresa de les ments tancades,

Dels cors tacats,

De les mans plenes de diners mal guanyats,

I mal gastats.
***

Una adora la bellesa,

L’altra la mira amb menyspreu,

Una fa servir el maquillatge,

L’altra ni tan sols renta la cara,

Per no malbaratar l'aigua
***

Quan una es dorm,

L’altra està més desperta que la llum.
***

Hi ha poques coses que les uneixen:

La mateixa família, la intranquil·litat de la ment,

I un amor etern,

Per tu

L’únic persona que les coneix,

L’únic persona que les estima,

Per les qui són i per les qui volen ser.

* La font d'imatge: http://www.artesaniayarte.com/2008/11/05/arte-abstracto-y-genetica-en-la-obra-de-hunter-oreilly/

* La canço del dia: http://www.youtube.com/watch?v=XlTxzElSJ7I&p=45C799ACE6D4818D&playnext=1&index=33

© Lale Mur