La vida d'una noia típica Azerbaiyani: Tant de bo que sigués un nen

Nigar és una noia típica azerbaiyani. No té res per envejar a les altres noies azerbaiyanis. 

El seu naixement tampoc fou gaire diferent. 

Com que ja tenien una nena, la seva família anhelava per a un nen, no una nen, fins i tot la seva mare havia anat a veure a una senyora amb uns dots especials que li digués si tindrien un nen o una nena. Ella li havia promès que seria un nen, i no hi havia cap dubte.  Però, ha nascut una nena, i  els pares en lloc de celebrar-ho, han començat a fer planes pel proper intent.

Perquè, ara els pares haurien de provar moltes vegades fins que sortís un nen, qui pot continuar el cognom de la família. Tenir nen o molt millor nens era una cosa molt important per una família azerbaijani. Una família sense un nen era com un tronc d'arbre sense branques i fulles que amb prou feines existia, i que tenia perill de morir molt aviat. La família Jabbarli havia que ser un arbre gran i fort amb moltes branques fortes que deixaria una empremta significant en aquesta vida azerbaiyani. Al cas contrari, si la mare de Nigar no podria parir un nen algun dia, el cognom no passaria a l'altra generació, qual cosa era una desgràcia per a la família. 

En realitat, el cognom de la família ni tan sols era Jabbarli, sinó legalment era "Jabbarov / o Jabbarova en femení". La família Jabbarli russificà el seu cognom després de l'ocupació soviètica del país. Era una política soviètica. "No era gens obligatori", les regles ho deien. Però per alguna raó curiosa, la majoria de les famílies els van veure obligades a canviar els seus cognoms. Dintre de la família, es deien Jabbarli - el cognom autèntic de la família.

Com que no tenien preparat cap nom femení per la nena, va ser una feina escabrosa triar un nom per a ella. Al final, la mare va decidir a anomenar a la seva filla Nigar, la heroïna d'una llegenda azerbaiyani que llegia els últims mesos del seu embaràs. Nigar era un nom d'una dona molt valenta, intel·ligent i fidel que muntava cavall i lluitava al costat del seu marit Koroglu - un heroi Azerbaiyani del segle XI -  contra els rics, i les persones que maltractaven els camperols i els pobres. Era la llegenda favorita de la seva mare. 

Tot i que li fascinava aquella dona valenta - Nigar - tenia altres plans per a la seva pròpia filla Nigar i mai a la vida la deixaria que lluités colze amb colze amb els homes. 

Tenia uns plans molt millors per a ella: un diploma universitari,  un bon marit i uns nens sans i forts. 

* És una part de la nova sèrie de relats que parlarà més sobre la meva pàtria - Azerbaiyán. He decidit a fer aquesta sèrie, inspirada de la suggeriment de Clídice, que volia saber més coses sobre Azerbaiyán.  Moltes gràcies, Clídice pel teu interès.

* La foto és d'una ballarina azerbaiyani amb un vestit tradicional azerbaiyani. Aquest tipus de costum es porta durant els esdeveniments especials i tradicionals , o el porten també les ballarines i cantants de la música tradicional.

© Lale Mur