Quan la mare va portar-te a casa, estaves dormida. Però jo tenia tantes ganes de mirar-te... No em creuràs, però me'n recordo fins i tot els sentiments que tinguí aquell dia. Curiositat i alegria de tenir una germana a casa...
Mai oblidaré el mono que portaves aquell dia. El mono de color vermell pantone, d'un teixit a quadres. Eres preciosa. La germana més maca del món. La germana que val molt més que mil germans.
Ara ets llunyà de mi, però vull que sàpigues que estiguis on estiguis sempre quedaràs la meva millor amiga i la millor germana del món. Desitjo amb tot el meu cor que fossis cada vegada més a prop meu.
T'estimo.
* La font d'imatge: http://www.pixellate.org/index.php?showimage=135
© Lale Mur
les distàncies mai son bones però no s'ha de perdre l'esperança del retrobament
ResponEliminaja ho diuen: la sang és més espessa que l'aigua :) sort que avui les distàncies es poden salvar, moltes vegades, amb Internet.
ResponEliminaYo sólo tengo hermanos.
ResponEliminaMe habría gustado tanto sentirme arropada por una hermana.
Bueno, toda la vida entre huevos.
¡Qué le vamos a hacer!
Garbi: és veritat, les distàncies no són bones, però a vegades la distància t'ensenya a valorar la persona i entendre el que realment sent per a ell/ella. :)
ResponEliminaClidice: m'agrada aquest dit de la sang :)
Això el que fem amb la meva germana i amb alguns amics, fent servir l'internet :) Tot i que, les distàncies també ens fa perdre moltes amistats.
Bipolar: Gracias por tu comentario :) Tener una hermana es muy bonita. Pero me imagino que tener hermanos debe ser fantástico también. Tener unos protectores (cuando haga falta, NO SIEMPRE jeje)