La pell taronja i el meu amor plujós

Quan et vaig conèixer em vas semblar excessivament plujosa i freda. Tremolant sota de la meva jaqueta de tardor, ni tan sols volia parlar amb tu. Ho confesso, el meu estereotip sobre tu i els rumors que havia sentit de tu no em van deixar a saludar-te. "Massa pobre i plena de delinqüència. Racista i rara!". No era tan ximple per deixar-se portar amb els estereotips que em dictaven la gent al voltant meu, però sí era una mica beneïta per creure que una ciutat tan plujosa com tu no deu tenir ànima i per això no vaig enamorar-me de tu tot seguit.

 Em va costar entendre't, tot i que ja tenia els símptomes del meu enamorament, que era allà amagat dintre del meu cor, i encara no ho sabia. Durant els temps que vaig estar amb tu, vaig viure tota mena d'experiències que una jove estudiant pot desitjar de la vida.

La meva relació amb tu va ser curta, intensa, i agredolça. Vaig experimentar el meu primer xoc cultural amb tu: quan vaig veure durant les nits d'hivern als teus carrers a les teves dones belles, quasi perfectes, i quasi nues, amb uns vestits de "méscurtnon'hiha", i uns escots de "mésprofundnoéspot", amb unes sabates de "envejafemenina" i els cabells "delaperruqueria", amb maquillatge perfecta i la pell de color taronja ("per què taronja??" vaig preguntar a la meva nova amiga scouser - anglesa*, "Ai, no saps encara? Està de moda posar un crema de bronzejat de color taronja, noia" em va dir la Gina, i va afegir després "podem fer-te la "lady taronja" també si vols"!!!), i els teus homes elegants amb una camisa i uns pantalons, sense abrics, sense bufandes i sense sentir el fred!

(continuarà)

* scouser - la persona que ve de Liverpool. Els relats posteriors parlarà més dels "scousers"
* la font d'imatge: http://www.esliteratura.com/mensajes?p=233∨=fp&ds=a

© Lala Mur