La pianista i el gran somiador es van veure obligats a casar-se.
No perquè la pianista estava embarassada.
Tampoc va ser pels papers. Tots dos eren locals.
No era el cotó que els va motivar a contreure matrimoni .
No hi havia cap manera de evitar d'anar-hi a recollir cotó durant els estius calorosos.
Voluntàriament és clar.. Voluntàriament, però només amb una condició que si algú no hi anava, li expulsaven de la universitat (o de la feina).
Però això tampoc va ser la raó principal del urgent casament dels dos joves.
El cas era que en acabar la universitat, als futurs professors i professores enviaven forçosament a treballar com mínim uns tres anys als pobles llunyans. Havies d'acceptar-la o morir de gana.
Els homes de les altres professions (o els que no tenen cap) havien d'anar a servir al exèrcit soviètic obligatòriament.
La pianista no volia deixar al seu amor - el somiador i a la seva família...I el somiador als seus ideals.
Servir per a un exèrcit i més a més per a un d'enemic no entrava als seus plans.
Anar contra el corrent pels seus ideals. Com sempre.
Van casar-se fa uns quants anys, la fruita del qual sóc jo.
* dedicat a uns pares extraordinaris.
* la font d'imatge: http://www.kommersant.ru/doc.aspx?DocsID=353798
© Lale Mur
Especialment per a Gregori Samsa: Aziza Mustafazadeh 1
Aziza Mustafazadeh 2
Un pares genials per una escriptora de molt bon llegir
ResponEliminaI quin goig ser el fruit d'unes vides tan precioses :)
ResponEliminaGarbi i Clidice, moltes gràcies. Estic afalagada. M'he posat vermella de vergonya :) Una abraçada per tots dos.
ResponElimina