- Una llar dels records i remordiments, on poden conviure els més rics i els més pobres. No els pobres de diners... sinó pobres de consciència, d'ètica i justícia....
Una ciutat que és la meva, no perquè hi vaig néixer. És la meva, perquè la vaig escollir a ser meva.
* Avui, no estic gaire inspirada. Espero poder recuperar la meva inspiració molt aviat.
* La font d'imatge: http://en.tixik.com/image-40319.htm
© Lale Mur
Diuen que el major somni, és no ser d'on s'ha nascut sinò ser d'on un vol ser...
ResponEliminaCurt i concís......on és la manca d'inspiració?
ResponEliminaUn conte cada dia és programa ambiciós. Però existeix un llibre amb els contes més curts del món, i si no ho recordo malament, algun té una sola línia.
ResponEliminaTinc un samovar i una balalaika, record dels meus viatges a Rússia però no a l'Azerbaijan.
Molon Labe, benvingut al meu bloc! El que diuen és veritat:) malgrat del fet que no hi he nascut, em sento de Baku més que de la ciutat on he nascut :)
ResponEliminaGarbi, ets tan amable amb mi :) Moltes gràcies pels teus ànims incessants :) Una abraçada,
Olga, ho tindré en compte i intentaré algun dia escriure un micro-relat d'una sola línia, a veure si em surt bé :) Si viatjaries a Azerbaiyán, et portaries d'ahi TAR, no balalaika, i moltes coses més :)Si passes una altre vegada per Rússia, passa a visitar a la meva pàtria i Geòrgia, són països molt interessants. Per cert, vaig llegir un article teu el divendres passat a la Vanguardia sobre la decepció i les eleccions. Un bon article!