El professor d'història i la vida sense suborn.

Era xerraire més gran que mai havia vist el nostre petit món col·legial. No parava de parlar dels esdeveniments historials, d'ètica, de les normes socials, d'educació etc. I nosaltres entremaliats de tota la vida, no li fèiem cap cas fins als últims dies abans dels exàmens és clar.
 
Portava els mateixos pantalons, i el mateix americana cada dia, durant tot el any. Els portava impecablement nets. Com era possible? No tenia uns altres pantalons? No havia cap resposta. Era tot un misteri per a nosaltres.

Sempre, sense excepció anava perfecte.

Mai ens havia parlat de la seva família, fins a aquell dia. El dia de les rialles i els comentaris burletes dels meus companys.

- Haveu vist al professor al mercat de la ciutat? Ven bosses de plàstic, assegut al terra!!!! Que fort! El professor ven bosses de plàstic. jajajaja Quan val una, professor?

El professor es va posar vermell de cara i es va posar a tartamudejar, es com li costés respirar. No sabia com explicar-se. Li havien enxampat.

Sense poder explicar-se, es va sortir de la classe amb molta pressa. Després de deu minuts va tornar amb la seva aparença de sempre, amb la seguretat a si mateix i va posar a explicar que el seu sou de professor no era suficient per pagar les despeses de la seva família. Tenia dos nens i com que els havia de donar a menjar havia de buscar una altra feina. Que la seva dona no trobava feina, perquè no tenia estudis.

Després vaig entendre que era un gran home, el nostre professor d'història. Mai ens havia obligat a tenir classes privades (pagant extra), com els altres professors. Mai ens havia insinuat que volia un regal especial per les festes o pel seu aniversari, com els altres professors.

Era un home decent. Li devia costar empassar el seu orgull quan per les tardes anava al gran mercat a vendre les bosses de plàstic, tenint en compte que per a la societat d'aquell temps era una cosa vergonyosa que un professor de col·legi vengués quelcom al mercat. Una societat podrida.

* Quan era una nena, un professor mitjana de col·legi guanyava màximum uns 50 dolars al mes a Azerbaiyán. Ara els sous han pugat una mica; i segons a la meva informació són uns 200 dolars al mes, mentre alquiler d'un pis de dues habitacions costa més o menys uns 500 dolars al mes. 

* la font d'imatge: http://fermentation.typepad.com/fermentation/2006/09/tipping_bribes_.html

© Lale Mur