He mentit, principalment perquè no he vist una altre resolució al problema. He mentit, però es veu que no de manera convincent. Ell m'ha enxampat al mateix segon. M'ha dit que no se mentir. Més a més de ser culpable de mentir, també m'ha trobat culpable d'haver pres la decisió. Tampoc importa que aquesta mentira era "una mentira blanca".
He mentit, de la qual no estic gaire orgullosa. Però també he entès que per mentir de manera convincent has de preparar-la amb antelació, per explicar-la bé.
És clar que m'havia sortit fins i tot molt millor, si no hagués mentit en primer lloc. Però com diu la meva mare, a vegades has d'amagar la veritat dels homes (no mentir-les). No he sigut bastant hàbil per ser un exemple d'aquest consell.
* Tinc una invitada a casa meva, per tant no he pogut ni respondre als comentaris, ni llegir altres blocs. Espero que estic perdonada :)
© Lale Mur
es la primera vegada....tot es qüestió d'entrenament.
ResponEliminaNo desatenguis els convidats.....estàs perdonada
Els convidats passen pel davant de tothom, no hi pateixis. I les mentides ... bé, diguem-ne "apreciacions distintes de la realitat", és curiós jo tampoc en sé gaire. La meva àvia sempre deia: "s'enganxa abans un mentider que un coix", i era ràpida la punyetera quan algú mentia, ho veia tot seguit. :)
ResponEliminaSí, Lale, s'ha de saber mentir. Però no t'amoïnis, se'n pot aprendre.
ResponEliminasalut, peles i mentides