30/12/10

Sóc maleïda amb la teva mirada...



La meva tieta creia molt en l’aura i el mal d’ulls. Tenia la seva pròpia teoria sobre aquell tema i l’hi prenia molt a prop al seu cor. Fins i tot havia desenvolupat un sistema especial de psicologia (el tenia ben amagat i no s’hi explicava a ningú) que li permetia a detectar un parell d’ulls dolents possibles que estaven a punt de causar malaltia o alguna desgràcia.

Els detectava i ens protegia de les possibles conseqüències. Les prevenia amb l’ajuda d’un element natural i més a més un producte fàcilment trobable a la cuina: un pessic de sal.

L’encerclava al voltant del cap de la persona afectada tres vegades i després l’ensalgava damunt del foc ardent de la cuina. El sal al contacta amb el foc s'espurnejava.

“Així, deia”, ella “així, estan cremant tots mal d’ulls que tenien enveja i maldat vers tu.

La meva tieta no era bruixa: és només una senyora azerbaiyani una miqueta supersticiosa.


© Lale Mur

2 comentaris:

  1. Això del mal d'ull està molt estès, aquí si algú es creu que en té, diuen que se li ha de regalar una creu de carabaca d'or; no val comprar-la, te l'han de regalar. Jo no he sabut mai com es veu això del mal d'ull, a mi sovint em surten mussols dins de l'ull..., la creu aquesta no val no?
    http://www.espectral.com/Articulos/cruz%20caravaca1.jpg

    ResponElimina
  2. Hola, wanderlust. Bon any! El del creu no sabia pas. Suposo que si ho creus, pot ser que l'ajudi :) Jo tampoc sé com la meva tieta podia identificar el mal d'ull. Si parlo amb ella, l'hi preguntaré :) Una abraçada,

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...