El rentat de cervell?

Hi ha una foscor. Una foscor més negra que la mateixa foscor. Dintre d'aquella foscor hi ha dos punts menys foscos que el voltant seu. Aquells dos punts s'estan lluitant i discutint entre ells mateixos. Cap d'ells pot acceptar els arguments d'altre, mentre la mestressa d'aquella foscor és més perduda que mai.

No pot veure on és el límit dels drets de les dones del seu institut - precisament les dones que volen portar "hicabs" al institut. El director del institut acaba de prohibir que les noies cobreixin els seus caps amb "hicab" durant les classes. La decisió va ser motivada per resolució del ministre d'educació de l'Azerbaiyán.

Les noies volen portar "hicab", diuen que és la seva decisió i el seu dret, qual cosa ella intenta a entendre. Tot i que ella és de parer que qualsevol religió és un bon "rentat de cervell". Aquest cas de part d'Iran, tenint en compte que en Azerbaiyán mai ha hagut la tradició de cobrir el cap. Cada dia més hi ha influència irani als joves azerbaiyanis a ser més religiosos. Però de tot plegat, és el dret d'aquelles noies? Suposa que sí....

Però Azerbaiyán és un país laic, i sempre ho ha sigut. La religió no s'ha d'intervenir al sistema educativa. En aquest cas, les institucions educatives tenen tot el dret de prohibir vestiment religiosos als centres educatius. Doncs, ells també tenen raó.

On és l'equilibri llavors? On trobar aquest equilibri? Que pensa ella? Tenen la raó les noies que volen portar el "hicab" als col·legis, instituts, universitats o té raó el ministre d'educació?

Ella és més a prop al ministre que a les noies, tot i que encara té moltes dubtes.

* perdoneu per tots els errors, els revisaré els meus relats quan vagi la meva convidada.

© Lale Mur