 | |
| chema madoz |
Hi havia una vegada un parell de sabates lligades amb el mateix cordó. Vivien les sabates feliçment durant uns quants anys, fins que un dia la sabata dreta se n'adona que el camí que ella havia fet fins aquell moment en realitat no era el seu, sinó de la seva parella. Què faria la seva parella si la sabata dreta decidís escollir un camí diferent aquesta vegada? La seguiria o aniria pel seu camí de sempre?
No podia imaginar la seva vida sense el cordó, i menys sense l'altre sabata que la instruïa sempre la senda......
* no m'agrada gens l'hivern, perquè esmussa la meva inspiració.
© Lale Mur
Molt bon post per reflexionar Lale; penso que hauríem de deixar de ser tan depenents de tot, de situacions i persones i ser una mica més agosarats. Ho crec encara que sé que és tremendament difícil de portar a terme. Ens deixem portar i un dia de cop i volta ens adonem que no hem fet gairebé res per nosaltres mateixos, que ens hem anat deixant portar. Quan falta l'altra sabata és quan..."corre-m'hi tots"
ResponEliminaSalut, Lale
ResponEliminaSi volem acompanyar a una altra sabata que suigui per que així ho hem decidit i no per que hi hagi un cordó que ens hi lligui. Ningú està lligat de forma voluntària.